Bloc Tibidabo

És una clamor generalitzada, tothom ho veu, no podem continuar així, aquestes allaus immigratòries massives, sense filtres i continuades, acabaran amb nosaltres com a poble. És humanament impossible de resistir ni d’assimilar. Només ho refuten amebes abduïdes pel Sistema o beneficiaris d’aquest, però objectivament és un fet que o s’estronca aquest flux o de la catalanor no se’n cantarà ni gall ni gallina.

Aquesta qüestió hauria de ser la primordial per a qualsevol que es digués patriota català, perquè en depèn ni més ni menys que el futur de la nació. Qualsevol organització que defensés de veritat aquest país propugnaria un canvi de paradigma que impliqués poder prescindir de la immigració, tot aplicant un gir a l’economia i mesures raonables i imaginatives, i mai de la vida romandria en la passivitat i la inoperància pel que fa al tema. A més, si som objectius veurem que cap altre –o molt poques- societat humana ha patit unes allaus com la nostra, el nostre cas no té parangó, agreujat a més per una natalitat de les mes esquifides, sinó, també, la més esquifida del mon, i per si fos poc amanit amb l’emigració econòmica massiva dels nostres joves més formats cap a la diàspora, els qual ineluctablement solen ser substituïts per gent tercermundista…. Realment un panorama dantesc, basat en un antimodel nefast al servei d’unes minories sense escrúpols.

El que passa en aquest petit país és una cosa fora mesura que clama al cel, i posar-ho en relleu és, com a mínim, un acte de valentia i d’objectivitat, per a mostrar a tothom com hi ha engegat un procés de desaparició de tot un poble, per activa i per passiva. I això no té res a veure amb estigmatitzar cap col.lectiu ni res semblant, no; és simplemet una qüestió de sentit comú i de xifres aclaparadores que no presagien res de bo,, ni per a la població receptora, que queda residualitzada i aculturalitzada, ni per a la població nouvinguda, convertida, inconscientment, en agent d’uniformització i en nova força de treball submisa i desestructurada a favor de determinades elits. Cal doncs que es parli del tema i no continuï convertit en tabú com fins ara, obeint a espúries intencions des nostres politicastres, i de certs sectors empresarials, que volen, hipòcritament, continuar aprofitant-se de la situació sense armar soroll i no els importa en absolut la minorització i la desaparició del poble català. Cal dir prou, i parlar ben alt i mostrar la cruesa de la situació, a fi de poder canviar el rumb i intentar, si encara és possible, revertir, ni que sigui mínimament la situació.

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!