Bloc Tibidabo
Joaquim Torrent
Segons les darreres notícies l’edifici del Deutsche Bank, al passeig de Gràcia barceloní, ha estat adquirit per un grup inversor per fer-hi un macrohotel de luxe; la seva intenció és enderrocar-lo per poder construir una torre de més de cent metres. Sincerament, tot plegat em sembla un autèntic despropòsit. Una mola semblant serà una nota absolutament discordant en la trama urbana, ja que potenciarà un tipus de ciutat totalment allunyat dels paràmetres mediterranis pels quals es caracteritza Barcelona i la fan més humana. El model Chicago no hi té cabuda al Mediterrani. Es veu que únicament importen els criteris crematístics i servir en safata els grans grups financers, per sobre de l’opinió dels ciutadans barcelonins. En lloc d’optar per la diversificació de l’activitat econòmica s’opta pel monocultiu turístic, amb la degradació en tots els ordres que implica aquest model (sic) de desenvolupament i el foment de la mà d’obra no qualificada -sovint importada directament de països sosdesenvolupats- en detriment de professionals formats, que no els queda més remei que emigrar a altres llocs, i tot pel benefici d’una petita minoria que únicament vetlla per ella mateixa.
A banda que l’enderrocament de la torre ja existent no deixa de ser també, “per se”, un atemptat urbanístic en tota regla. Aquesta torre, que albergava originàriament el Banc Transatlàntic, filial del Deutsche Bank posteriorment absorbida per la matriu, és un exemple preeminent de l’anomenat funcionalisme arquitectònic -d’inspiració racionalista i utilitarista- propi de mitjans del segle XX, tot i que manté un cert classicisme de línies i perspectives i una certa contenció en les seves mesures; un “classicisme” que l’aparella amb el proper edifici del Banc Atlàntic -ara del Banc de Sabadell- inspirat en l’emblemàtic edific milanès de la Pirelli. I si bé en un principi la seva silueta podia sobtar, després de més de 50 anys i de rebre la pàtina del temps ha anat instal.lant-se en l’imaginari col.lectiu dels barcelonins, per la qual cosa el seu aterrament, substituït per un immens hotel al bell mig de la ciutat al servei exclusiu del monocultiu turístic no deixaria de constituir un flagrant atemptat contra el patrimoni col.lectiu. Encara som a temps d’ impedir-ho, si pressionem a nivell municipal els grups polítics menys implicats amb els obscurs interessos hoteleroturístics perquè es pronunciïen en contra d’ aquest enderrocament i de la posterior construcció de la baluerna faraònica que ens volen encolomar.
Joaquim Torrent
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Penso que l’edifici existent no li fa cap favor a la ciutat actual i, al meu entendre, no es mereix cap moviment ciutadà per a la seva defensa. Barcelona té un parc construit massa envellit i, en tot cas, s’ha d’anar molt en compte amb com l’anem renovant. Amb això si que estic d’acord amb l’article. En el que portem de segle XXI, entre les “smart cities” i el canvi de model de turisme de la ciutat, s’està dinamitant la seva qualitat urbana i fins i tot la seva habitabilitat. Cal fer força perquè Barcelona segueixi sent dels que hi viuen i no dels que hi inverteixen