Hi ha molts llops amb pell de xai dins la xarxa catalana. Busquen destacar quan tenen la mínima oportunitat de fer-ho. Criden i provoquen molt però sota una aparença de fals progressisme no hi ha res al darrere, llevat de soflames buides i arnades, amarades de totalitarisme d’altres èpoques. Diuen lluitar pel país quan el
És normal que la gent del carrer desconfiÏ dels polítics. Saben que no se’n poden fiar del tot, i els voten rutinàriament cada quatre anys amb l’intima convicció que voten aquell que els sembla menys dolent, sense entusiasme. A això no és aliè, per exemple, veure com després de treure’s la pell públicament al poc temps
Un hipotètic senyor Salvans podria ser perfectament l’equivalent d’en Walt Kowalski, el protagonista de l’emblemàtic film “Gran Torino”, de Clint Eastwod -interpretat per ell mateix. El podríem situar perfectament en un pis de l’extraradi de Barcelona, ubicat en un bloc ocupat tradicionalment per obrers qualificats, extreballadors de la Nissan, molts dels quals provinents d’allò
No n’hi ha, de paradisos a la terra. Per tant cal desconfiar per sistema dels qui prediquen la instauració d’aquests en un futur, de la mateixa manera que desconfiem d’aquells que prediquen el mateix en el més enllà. No hi ha més cera que la que crema, és a dir, no hi ha més
Amb els anys m’he anat tornant en certs aspectes “conservador”, i no em sap greu dir-ho, és una evolució normal de les persomes, les quals amb la perspectiva del temps deixen de creure en alguns principis que de jovenet les havien ennlluernat. De fet, però, no és conservadurisme “strictu senso”, sinó pragmatisme. A una certa
És un fet que per moltes persones provinents de la immigració -llevat meritòries excepcions- la nostra llengua és, malauradament, percebuda més com un llast que com un avantatge. Això és especialment notori per part d’alguns membres del col·lectiu llatinoamericà – per raons que no entrarem a analitzar aquí- que exhibeixen rebuig a la llengua, fins
(relat curt) A Barcelona hi vivia l’Angeleta, una noia que mai no havia llençat un paper al terra i que no gosava aixecar mai la veu. Sempre deia que sí a tot i l’horroritzava dur la contrària a ningú, encara que pensés que fins i tot podía tenir raó. La cosa ja s’arrossegava de dècades
L’opinió generalitzada és que a Catalunya a l’hora de votar per una possible independència hi ha dos grans blocs, meitat i meitat, amb oscil.lacions variables que de vegades inclinen la balança cap a un o un altre segons la cojuntura. És evident que el gruix dels que votarien “no” és format pels “altres” -a seques
Quan vaig arribar en aquell poblet automàticament m’assaltaren tot d’imatges desades als racons més amagats de la memoria, de sobte, em vaig veure transportat a força dècades enrere, quan era a punt de deixar la infantesa. Diria que fins i tot aquelles imatges tenien més força i vida que la visió en temps real, la
L’antiga presó Model de Barcelona va tancar definitivament el 2017, a hores d’ara ja hi ha un pla urbanístic propiciat des de l’ajuntament governat per la senyora Colau, a fi de reconvertir tot l’espai que ocupa -dues illes de l’Eixample-. En aquest pla es preveu ubicar-hi al voltant de cent cinquanta habitatges, així com comerços,
Certament, a l’hora de fer un article aquest ha de rajar de la ploma de l’autor de la manera més natural i directa possible. Malament rai quan s’escriu per obligació o encàrrec sense estar veritablement motivat. Llavors sol sortir qualsevol cosa menys un text mínimament valorable, una simple acumulació de lletres i mots lligats per
Ara, més que mai, Gaziel torna a ser plenament vigent -si és que algún cop ha deixat de ser-ho-, per les seves acusacions i per la seva crítica a un historicisme dogmàtic i inoperant. Les seves “Meditaciosn en el desert”, escrites en ple franquisme, esvaïdes les falses esperances de la prompta desaparició d’aquell abjecte
Com tothom sap, per damunt clixés recorrents, el sistema capitalista té molt d’aleatori: en un dia et pots fer ric –per ser justos cal dir que en pocs casos-, però de la mateixa manera al cap d’una semana ho pots haver perdut tot. D’aquí el predicament que, fins ara -, perquè tot canvia a
No fa gaire temps ens vam assabentar pels mitjans de comunicació de la mort d’un missioner nord-americà a mans d’un grup d’indígenes d’una remota illa. Els fets vam pasar a l’illa de Sentinel del nord, a l’arxipèlag d’ Andaman i Nicobar, al golf de Bengala, sota sobirania de l’Índia. Evidentment aquest missioner va ser
Aquest Estat es caracteritza per la producció regular de figures, per dir-ho d’alguna manera, “peculiars”, d’una peculiaritat que dificilment es troba en altres llocs del món. Són tot un producte d’allò que s’anomena la idiosincràcia hispànica, un concepte difícil d’explicar però que tots sabem a què es refereix: una barreja d’ ignorància, menyspreu als