Bloc Tibidabo

Es  parla molt, darrerament, de l’ anomenada síndrome d’ Ulisses, que no seria més que aquell transtorn -millor dit, aquell cúmul de transtorns- que recau sobre els immigrants, desarrelats i mancats de seguretat de tota mena, cosa que acaba afectant es seu equlibri psicològic, amb  somatitzacions i efectes patològics diversos; en canvi ningú no parla de l’altra cara de la moneda, és a dir, d’aquells que sense canviar de lloc de residencia pateixen al seu voltant, i en la majoria d’aspectes de la seva existencia quotidiana, les múltiples transformacions  -econòmiques, urbanístiques, socials….- derivades de l’actual sistema políticoeconòmic  imperant, i que els toca rebre els efectes d’una  immigració massiva ,  la destrucció del paisatge i dels llocs emblemàtics on  han crescut,   i, cosa que és molt greu, la destrucció dels seus referents culturals i fins i tot  idiomàtics.  No se  m’ocorre una denominació millor per descriure tota la patología i els  transtorsns experimentats pels qui reben passivament totes les transformacions que acabo   d’esmentar  que la de síndrome d’Ishi -Ishi va ser el darrer representant de la seva   tribu , a Califòrnia-.  Una síndrome tan digna de ser considerada com la mateixa síndrome d’Ulisses, i que  s’intenta negar i fer veure que no existeix des de determinats  sectors polítics o d’opinió.

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!