Cada cop som més els qui tenim la sensació, que es correspon amb dades objectives, que som una minoria residual i residualitzada. Cada dia que passa el procès d’”indigenització” dels autòctons avança implacablement fins al darrer racó del país. I segons alguns politicastres aquest és un tema tabú, que no toca, que cal ignorar com fan els estruços, amagant el cap sota terra, i tot per no questionar mesquins privilegis amb l’excusa de dogmes arnats i tronats que han esdevingut intocables…La questió és no parlar d’un dels més greus problemes que patim tots els que ens considerem catalans: la nostra pròpia minorització i el menysteniment dels nostres trets nacionals específics per part -tant és si de manera conscient o inconscient- d’una immensa massa de persones d’orígens molt diversos. Sincerament, no podem callar més, i, també, hem de cercar alternatives, en la mesura del possible, a aquells que per omissió desinteressada afavoreixen la nostra dissolució en un magma global i espanyolitzat i fan tot el posssible perquè no ens enfrontem al problema de cara. Cal anar més enllà.
I no tinc cap inconvenient,tampoc, a reconèixer que hi poden haver pakistanesos, posem per cas, que individualment poden ser excel.lents persones i que al mateix temps hi pot haver catalans absolutament fastigosos. Diguem-ho clarament, el racisme és pensar que determinats collectius de persones són íntrínsecament inferiors, i axò certament és anticientífic i una falàcia. Sincerament, no crec que hi hagi gaire persones veritablement racistes en la nostra societat; no, decidiadament no es tracta d’ això, aquest no és el problema, si de cas és un tòpic fet servir malèvolament en moltes ocasions. El que hi ha és molta gent que no sap com reaccionar davant la minorització que patim els catalans al nostre territori històric i l’estat d’indefensió en què ens trobem, i ho fa malament; una gent que és molt fàcil d’estigmatizar, però que en realitat són tan víctimes com els mateixos immigrants El problema és la marginació i residualitzacó de la llengua pròpia d’aquest país, el problema és la manca de recursos que patim per integrar nouvinguts i decidir a casa nostra, el problema és simplement que si no para de venir gent d’ arreu sense tenir la necessitat de parlar la llengua catalana -i fins i tot amb actituds de rebuig cap a aquesta, ja que no els cal en la vida pràctica- els catalans aviat serem uns estrangers més en el que un dia va ser el nostre país; i davant això molts ciutadans que encara estimem aquest poble i aquesta terra no poden callar ni restar inactius, ni que sigui per dignitat, No ens confonguem, que no ens confonguin…
Joaquim Torrent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!