Bloc Tibidabo

A l’Estat francès, ara i aquí es desemvolupen diversos procesos simultanis, no ho hauríem de barrejar tot. I sí, és cert, han aparegut unes noves elits globals, en part hereves de les elits colonialistes i jacobines de l’Estat francès, s’han transformat; ensems tenim les “banlieues”on s’amuntega gent de les excolonies duta a la metròpoli en moments de bonança económica per a enriquir les esemntades elits i que ara han estat deixats a la seva sort. Juntament amb aquest component social, però, no podem ometre ell component ètnci i cultural, ja que la najoria del nou lumpen -sí, lumpen, per desorganitzat i desestructurat a diferència dels vells treballadors autroctons d’origen mediterrani- és de religió i cultura islàmica i, o, africana. No prestar atencióo a aquesta variable seria un greu error i una reducció economicista, ja que el component antropològicocultural sovint sol ser decissiu.

A l’Estat francès, una vella baluerna decimonònica replegada en ella mateixa, hi tenim dos processos alhora: la revolta social i l’enfrontament ètnic, com a paradigma del que pot esdevenir en aquesta part occidental d’Europa… I no ha passat perquè sí, sinó a conseqüència de la poíitica menada durant molts anys per less elits jacobines, que primer van massacrar les cultures autòctoines de l’hexàgon i després van saquejar extenses zones mundials sense reparar,si els calia, a causar tota mena de massacres, per sota una hipòcrita defensa d’unes llibertats només per a uns quants i que emmascaraven una gra opressió. Estem ,doncs, en una fi d’època ,en una fi d’imperi, en una cruIlla on ja no és res com abans i que pot donar lloc a noves realitats. Esperem que sense excessius traumes, tot i que no es pot dir mai, atès que una de les característiques d’aquesta època magmàtica és la incertesa , la inseguretat i l’aleatorietat… El temps dirà. Apassionant tot plegat, pero també ombrívol i perillós….