Bloc Tibidabo

Abans que res rellegim aquesta citació, d’un tal David Gonzalez en un “mitjà” subevencionat… I m’estalvio continuar reproduint el seu article  -ja us podeu imaginar el seu contingut-,  perquè ja es veu quin tarannà gasta…

“Aquesta dèria de renunciar als costums propis per agradar a (sic) les contracomunitats que ens disputen la terra és un error que pagarem molt car. Són ells els qui s’han d’adaptar i diluir a la nostra societat, no pas nosaltres a la seva”. Les cursives són meves. I el text no és del líder de Vox, Santiago Abascal, o de Jorge Buxadé, l’ideòleg de la nova ultradreta espanyola. Es tracta d’una piuada de la flamant alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana. I no cal gaire ciència per adonar-se que el discurs de la primera autoritat de la capital del Ripollès el pot subscriure qualsevol racista –“diluir” a la nostra societat (perquè és la bona i si no que es fotin)– o xenòfob. Ja sigui practicant d’una xenofòbia conscient, més llegida o il·lustrada, com la de la mateixa Orriols –“contracomunitats”, terme que forma part de la teoria supremacista del gran reemplaçament o substitució– o més primària i estomacal –“que ens disputen la terra”–. Sí, això és racisme i xenofòbia aquí i a la Rússia de Putin, on, per cert, en les últimes hores, amb la revolta del grup Wagner, hem vist què pot passar quan s’alimenta i es greixa el feixisme des del nucli mateix del poder polític oficial. “

Apa, embolica que fa fort! Per qui ens prenen? S’ha quedat descansat… I després, en el súmmum de la baixesa aprofondeix en l’assumpte del fuet    -quin gran pecat, repartir fuet!- Increïble.

Voler preservar  Catalunya no és  ser “feixista”, és de pur sentit comú i de patriotisme; sí, patriotisme, un mot odiat i denostat per ultrajacobins i globalistes “ciudadanos del mundo”, malats d’endofòbia i endoctrinats des de jovenets en l’autoodi. Un mot a més fet servir per tota mena de liders del socialisme real per a enardir els respectius pobles en la lluita contra l’imperialisme -al mateix Vietnam sense anar més lluny. Hi ha, però, elements tan cecs i tan ensinistrats, a l’estil del gos de ”la voz de su amo”, que qualsevol referencia a la defensa de la nació i de la identitat els provoca vomitera i picors, de manera irracional i reflexa, com si fossin també un altre gos, el gos de Pavlov; no hi poden fer més, han perdut capacitat creativa  s’han convertit en autòmates o titelles dels grans poders globals, aquells que ho maneguen i ho decideixen tot: de fet són un lubricant de les seves polítiques, que metafòricament ens sodomitzen a tots, com a màxim “els amos” els deixen col.locar una cirereta decorativa damunt el pastís.   I la seva ràbia s’accentua encara més quan veuen que una simple filla del poble, una secretària de comarques mileurista amb la seva senzillesa, que no candidesa, esventa sense autocensura  una serie de fets que tothom  percep i que són més que  evidents, corroborats per les estadístiques -.malgrat  que moltes hagin estat “cuinades-. Senzillament, no ho poden suportar, és talment com si un vampir humà veiés un “enfilall d’alls” o una creu, se’ls obnubila la ment i no fan més que insultar, tergiversar i posar en relleu una autosuficiencia fatua i sense cap fonamemt. És tal el seu furor que no tenen la precaució, desencaixats com están, de recòrrer al “maquillatge” habitual, i així es mostren tal com són, com a dignes hereus del totalitarisme, en aquest cas del que té a arrels que connecten amb Pol Pot, amb la qual cosa en lloc de combatre el que tant els molesta encara queden més en evidencia als ulls de tothom…

En certa manera la situación actual recorda la fi de l’absolutisme il.lustrat: els que havien impedit la lliure expressió del poble i l’javien usurpat volen continuar  mantenint els seus arbitaris privilegis, sense tenir en compte que els temps han canviat i que el riu de la història no es pot modificar, tot deixant de prendre les precaucions més elementals i exposant-se a ser arrossegats amb la riuada. Fi d’època. Fi d’imperi? Qui ho sap, si de cas, però,  deixem -ni que sigui per un elemental sentit de la higiene- pas als nous lideratges i  retirem els fems del passat que tot ho embruten i empudeguen!

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!