[Dedicat a la Diana Corominas]
Més que un poble cada cop més som una diàspora global, substituïda en el seu sòl originari per masses tercermundistes (i també per expats). En un tres i no res hem passat de ser un possible nou Estat a un pou ple d’aigua pútrida sense cap futur i desnacionalitzat. I és que ja es veia a venir, l’auutonomisme duia la llavor de l’autoidisolució i la limjtació i ens duia a un atzucac inevitable -preludi de l’extinció-, tal com s’ ha vist; cosa que en aquells moments no es veia tant, per contrast amb la dictadura passada, però era un mal negici, com malauradanent s’ha demostrat, un engany fet amb alevosia damunt un beneit i ingenu poble català. El millor que podem fer -i sap greu dir-ho- és anar-nos-en, a fi de no ser contaminats per tanta merda com hi ha aquí. Per exemple a la França estricta, la Toscana o , fins i tot, Portugal, llocs de matriu cultural llatina i que no pateixen substiució cultural.
Joaquim Torrent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!