Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent //

Estem tips de sentir que optar per formacions minoritàries no és més que llençar el nostre vot i que no duu enlloc. No hi estic d’ acord; en realitat el possible “perjudici” causat per la nostra acció es limitaria, com a màxim, a fer perdre un escó al partit majoritari objecte de la nostra desafecció i a impedir-ne l’ obtenció d’un  pel partit minoritari votat. Això com a màxim perjudici. Sincerament, no semblen uns efectes tan greus si a canvi recuperem la il.lusió, la sinceritat i l’ esperança en un futur millor, i , a més, sembrem la llavor del canvi que tard o d’hora pot fructificar, en oposició a perllongar l’ agonia d’ un arbre vell i corcat quasi sense saba… No hi ha color, entre l’ arc de Sant Martí i la cendra grisenca.

I si passem a un exemple hipotètic amb números concrets encara ho veurem millor. Imaginem que un partit majoritari “X” sobre unes 200.000 persones que han dipositat el seu vot treu uns 40.000 vots, un 20 %; si resulta que per obtenir un escó calen 4.000 vots -un 2%- i el partit minoritari “Y” en treu uns 3.925,trasvassats del  partit “X” -però no tots, tampoc- , aquest en lloc d’obtenir 20 escons n’ obtindria 19 i el partit “Y” cap, tot i que si aquest darrer n’ obtingués 75 més, de vots, llavors, un cop fet el reagrupament amb els  altres 3.925 el resultat seria 19 i 1, respectivament. Sincerament, no creieu que val la pena, a canvi de la il.lusió, jugar-se un esquifit 2% de vots? Sí o no?  Vosaltres mateixos….

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!