Bloc Tibidabo

Darrera la divulgació d’estadístiques triomfalistes, que recorden l’actitud del franquisme amb les xifres de turistes, tenim una classe empresarial que només cerca beneficis a costa del que sigui, sense tenir en compte danys col.laterals. Si poguessin es vendrien sa mare. Els poders públics com a mínim ho haurien de modular i regular si estimessin el país com diuen, malauradament tot és comèdia i es renten les mans.

Sense “cupos temporals”, és a dir, sense garanties de retorn un cop feta la feina contractada, admetre indiscriminadament immigrants és una hipoteca pel demà, ja que no tenim garantia que retornin als seus països ni sabem com se sustentaran quan vingui una -cosa ben habitual en el sistema capitalista- nova crisi econòmica. I això sense tenir en compte que el sistema cada cop necessitarà menys braços, per les innovacions tecnològiques, que comportaran un gran augment de la productivitat.

No ens hauria de  sorprendre, però, que qualsevol dia es faci una regularització masiva d’immigrants per pressió dels poders fàctics, embolcallada hipòcritament en “motius humanitaris”. Sobretot perquè no es pensa en el demà i només en el present immediat i l’egoïsta benefici material d’uns quants.

De fet el que tenim és un antimodel econòmic, sustentat en mà d’obra forana sense qualificar per a benefici de pocs, mentre els joves catalans han d’exiliar-se per motius econòmics. Això no ho diuen ni ho analitzen els mitjans adoctrinadors del règim, hi passen de puntetes… Sumament pervers.

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!