Bloc Tibidabo

   I això vol dir que, per exemple, que molts joves d’ aquí han de marxar a altres països perquè no troben feina, i el seu lloc és ocupat per gent , generalment procedent del tercer món, però també d’Europa, que els substitrueixen en les feines, des de metges (sobretot llatinoamericans) a d’altres de més baix nivell…. Aparentement la població no creix, però es va buidant d’ elements indígenes, i aquests cada cop són menys i més grans, agreujat tot plegat per una natalittat esquifida…. I si a això li sumem el domini abassegador del castellà en les empreses i els mass media, no ens hauria de sorprendre que cada cop sigui més escàs sentir un mot en català a les nostres ciutats, tot convertint els catalanoparlants habituals en una mena d’exiliats interiors i sense possiblitats de retorn…Un panorama molt lleig… I com més va pitjor, malgrat maquillatges estadístics poc reals i interessats…

   Fixeu-vos, també, en un altre procés què està passant a molts barris de Barcelona: antics bars o restaurants casolans a l’hora de plegar els seus propietaris, perquè s’han fet grans i els seus fills no els succeeixen, són arrendats a xinesos. Aquests sovint ni en canvien el nom, amb la qual cosa et pots trobar bars gallecs, o bercians o aragonesos que en realitats són xinesos. Es verídic el cas d’un establiment on posa “productos de Aragón”,en un altre posa no sé què de ”Los Ancares”, en un altre “cocina gallega”…. És un fenòmen massiu que s’està donant a la ciutat…Aviat no en quedaran, de bars autòctons, de la mateixa manera que tampoc queden castanyeres autòctones…. I compte,no se’ns malinterpreti, el problema no són les persones sinó la seva actitud lingüística; dit millor, “no lingüística”, en el sentit que no tenen la necessitat ni, per tant, la voluntat de fer servir la nostra llengua, amb la qual cosa aquesta cada cop queda més reclosa i amputada de mitjans de socialització, com una planta en un test eixut i sense aigua, que cada cop es va pansint més…. I -això és el pitjor- davant la indiferència dels poders públics,…. Mentrestant cada cop ens anem dissolent més en una massa aliena i acostant a un punt -sociolingüistic- de no retorn.