Bloc Tibidabo

Anem a fer-ne una somera anàlisi punt per punt dels famosos “14  punts per a identificar el feixisme”  d’Umbrerto Eco. Uns punts, sigui dit de passada, que alguns aprofiten descontextualitzant-los i fent-se’ls venir bé per als seus plantejaments sectaris, tot i que, com es diu vulgarment, se’ls veu el llautó i no arriben, els seus `pamflets, ni al nivel de treball escolar de BUP.

Quan Eco es refereix al primer punt: “ Culte a la tradició, als costums propis enfront del que ve de fora.”

Comentari:  Tots els pobles  tenen les seves tradicions, lluny de l’ideal jacobí, sense història ni tradicions, ni llengua,on resten  reduïs els ciutadans a un nombre, com ha passat a França i com també passà  en altres llocs… Per cert, Antoni Strubell en el seu llibre “El cansament del catalanisme” ja ens advertia de com tots els pobles tenen els seus mites i tradicions, i que és una cosa ben legítima, que evidentement no té res a veure amb cap feixisme. Identificar tradicions legítimes amb feixisme  és una greu manca de visió.

En referencia al segon punt: “Rebuig a la modernitat il·lustrada: el feixisme és superficialment modern (en les formes, en la tecnologia) i alhora irracional i temperamental”.

Comentari: Ui, quin tema més relliscós! Rellegim  Foucaut, qui digué que “la societat de les llibertats descansa damunt la societat de les reglamentacions”. És a dir, la Il·lustració te´un aspecte fosc, com és acabar amb la història i tradiccions de molts pobles en benefici exclusiu de noves classes socials que  s’apoderen de l’Estat. Fins i tot podríem dir que sense Il.lustració no s’entendria el nazisme, ja que no té res a veure amb el conservadurisme. “Modernitat” és un terme relliscós i ambigú  sota el qual per exemple s’ha exterminat amerindis i aborígens.

Pel que fa al tercer punt: “Culte a l’acció per l’acció. Sospita dels intel·lectuals i els polítics.”    …”

Comentari: Caram, com si no fos veriat que en les nostres democràcies -i ja no diguem, precisamente, en tota mena de règims autocràtics!- hi ha molta corrupció i molts aprofiats cobrant sous astronòmics per determinats càrrecs; això és d’una percepció evident i negar-ho és negar la realitat. Denunciar la corrupción i actuar-ne en contra més aviat  és a l’antítesi de qualsevol feixisme…

Quart punt: “ És una traïció entendre el desacord i la confrontació d’idees com una forma de progrés, tal com treballen la comunitat científica o cultural.”

Comentari:  Com si el PSOE fos  gaire d’esquerres, oi? La realitat  sol ser prou evidente. Ara la dicotomia és entre Democràcia  (plena) i totalitarisme, un totalitarisme que tant pot beure de fonts de la dreta com de l’esquerra; el més revolucionari  és aprofondir en la democràcia i desemmascarar els farsants i paràsits que viuen a l’esquena dels altres. No podem persistir en conceptes arnats més propis de temps pretèrits, i més quan en tot el planeta  en la práctica hi ha només un sol sistema econòmic.

Cinquè punt: “El feixisme explota la por a la diferència i la diversitat.”

Comentari:Hi ha coses de sentit comú, personificades per aquella dita que diu: “tottes les masses piquen”, i és evident que les nostres xifres demogràfiques  ja han sobrepassat amb escreix allò que seria raonable. No és por a la diferència , en absolut, si de cas prevenció davant certes ideologies de caracteristiques medievals, incompatibles amb les democràcies, i davant unes xifres inassumibles que  ens poden dur a la pèrdua inexorable de les nostres característiques culturals. Una prevenció que no és més que pur sentit comú davant fets constatables…

Sisè punt:”El feixisme s’alimenta de frustracions individuals o socials. Apel·la a les classes mitjanes castigades per alguna crisi econòmica o alguna humiliació política.”

Comentari: Bé, és un fet que la delinqüència ha augmentat, no podem restar impassibles, negar-ho és la política de l’estruç. Amagar això és inhibir-se i no afrontar els problemes reals de la gent . I és un fet que hi ha pensions de misèria i molts ajuts injustifiats, demanar revisar-ho és força assenyat.També és evident que rebem les conseqüèncias de tot ordre d’un desplaçament massiu poblacional propiciat per certs poders i que objectivament degrada les nostres  condicions ambientals i de vida.  debatre això no és cap feixisme, callar i declararho tema tabú potser sí…

Setè. “Als ciutadans que els manca una identitat social, el feixisme els dona un nacionalisme amb enemics externs i interns.”

Comentari: O sigui, que d’aquí s’infereix que el naci0nalisme, així en general, pot ser una lacra…Però no era nacionalista ER? …  Això de blasmar tots els nacionalismes menys el de l’estat  dominant ja ho coneixem, a més   revela un coneixemnt insuficoent de la realitar, perquè de nacionalismes n’hi de moltes classes -com per exemple de repúbliques o monarquies- , i és absurd ficar-los tots en el mateix sac.

Vuitè: “Els seguidors han de sentir-se humiliats per la força dels enemics i alhora convençuts que els podran derrotar.”

Comentari:  No deixa de ser retòrica, que depèn del ontext. Una retòrica que segons les circumstàncies pot ser feta servir per tota ena de règims o miviments. En tealitat es tractaria d’ una mala praxi política susceptible de ser feta servir per multiples formcions, no momés pel feixisme, assegurar el contrari és del tot abusiu.

Novè: “Per al feixisme, “no hi ha lluita per la vida, sinó més aviat vida per la lluita”.

Comentari: Sincerament, això és agafar el ganivet pel tall, és d’allò més usual en tot l’espectre política apel·lar a l’esforçi i al sacrifici… A més, quants estats han recorregut a allò de  tenir ”una sagrada missió” a fer: digues colonitzar l’Àfrica o allibearr els proletaris del món?…

Desè. “El feixisme és elitisme popular o elitisme de masses. Cada ciutadà pertany al millor poble del món, amb orgull, i forma part d’un partit que n’és l’avantguarda.”

Comentari: Per cert, algú recorda allo de “l’avantguarda del proletariat” o ha vist aquelles litografies dels temps colonials on l’home blanc figurava al centre? Qui estigui lliure de culpa que llanci el primer roc…

Onzè:”L’heroisme és important. Si cal, portat a l’extrem de donar la vida per les pròpies idees, per la nació.””.

Comentari: Sense determinació no es pot fer res; també han apel.lat  a aquesta molts moviments d’esquerres, i pel que fa a l’ extrem de donar la vida no es patrimoni del feixisme, recordem les proclames castristes, allò de “Patria o muerte”…

Dotzè: “Com que la guerra i la mort són jocs una mica bèsties, la retòrica feixista sovint s’instal·la en la guerra de sexes. El feixisme més clàssic és masclista.”

Comentari: Potser el més clàssic, l’històric; ara molts moviments que són titllats, sovint falsament i per mers  interessos partidistes , de feixistes, són completament liberals i permissius i accepten sense problema totes les reivindicacions de gènere. L’evolució histórica ha deixat aquest punt totalment obsolet.

Tretzè: “El poble és una unitat compacta, no un conjunt de ciutadans amb drets individuals”

Comentari: Blasmar algú a casa nostra per suposadament dir aixòi ratllaria el cinisme, quan de fet  es promou una conxorxa de partits institucionals  per tallar el pas a nous moviments sota excuses banals i  s’apel.la  a un “solpoblisme” irreal que només exsiteix en el cervell de quatre…

I catorzè: “El feixisme parla una llengua simple..”

Comentari: I el “PSOE” dient que són l’esquerra i cantant la internacional, i Podem parlant de ”los ricos” i  també ER parlant de les virtuts d’una ineficaç “taula de negociació”…  No només aplicable a un suposat feixisme com veiem…

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!