Bloc Tibidabo

Resulta del tot esquizofrènic i mancat de tota lògica que partits que s’autoanomenen nacionalistes promoguin, en la pràctica, polítiques demogràfiques que no fan més que minoritzar i residualitzar la població autòctona del país  que diuen defensar.  Només cal pensar en la presentació del programa de renda garantida al Marroc -amb el conseqüent efecte crida- o la iniciativa de repoblar pobles amb suposats refugiats i vetada als catalans.

A qualsevol país normal els seus governants estarien preocupats amb unes xifres de natalitat, immigració i emigració de joves preparats tan contundens i aclaparadores com les nostres, i intentarien redreçar-ho; aquí, però, res. Lluny de tot això  no només s’inhibeixen amb una indiferència còmplice sinó que a més encara incentiven que els nombres continuïn creixent. Realment són uns farsants i uns llops camuflats amb pell de xai, ja que la seva acció pràctica  tendeix a la desnacionalització, per la qual cosa la suposada defensa de la nació que tan retòricament proclamen esdevé una absoluta falsetat, sota la qual s’amaguen tota mena d’interessos espuris que poc tenen a veure amb la tan proclamada -buidament- defensa de la nació amb que s’omplen la boca, esdevenint una simple coartada per tocar  poder i així continuar tenint força ingressos.

És un deure de tot veritable nacionalista desemmascarar aquesta gent que s’ha apoderat de sigles i organitzacions venerables a fi d’adaptar-les als seus interessos corporatius. Això per si mateix ja constitueix un autèntic escarni i una burla a totes les persones  que han lluitat durant generacions per la llibertat i la sobirania d’aquest país, començant per tota la gent gran que va ser enredada en el 2017 i que va votar il·lusionada per res, molts dels quals  malauradament ja ens han deixat. No es pot consentir que aquest escarni continuï perpètuament i que mentre progressivament a ulls vistents el nostre pas es va desnaturalitzant i desdibuixant, principalment per via demogràfica, aquesta colla de desaprensius s’arroguin impunement i unilateralment la nostra representació. L’abstenció en les darreres eleccions ha estat un clar toc d’atenció, però no ens podem quedar aquí sinó que hem de continuar i dir-los a la cara que ens han estafat i que per culpa seva aquest país corre un seriós perill de  dissolució. No es mereixen cap més  vot; hem de començar a pensar en nous lideratges i noves organitzacions, lluny dels vells lligams i submissions que només ens duen al no-res.

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!