ESPAI PER COMPARTIR

Vaig mirar el vídeo publicat  a Vilaweb amb l’ intervenció del SR. Joan Baldoví al congrés espanyol.

L’ intervenció del Sr Baldoví va ser molt interessant però jo volia comentar un altre aspecte. Cap allà al minut set de la filmació es va veure un panoràmica d’una banda dels bancs del congrés i el que aquesta panoràmica ens va mostrar va ser que el Sr. Montoro, sol,  compartia el seu banc només amb un altra persona; a la fila de darrere seu hi havia tan sols un diputat, la resta d’escons estaven buits; les altres dues files de darrere estaven mig plenes i a cada una de les files hi havia persones que conversaven i que no semblava pas que escoltessin el ponent.

Aquesta visió m’ha suggerit coses diverses:

La primera és que  els diputats els hem triat i cobren per fer la seva feina i, per tant, l’han de fer. Ja entenc que sovint els debats deuen ser bastant avorrits, fins i tot, m’atreviria a dir que difícils d’aguantar. Però tots passem per moments difícils a les nostres feines; segur que moltes vegades  haguéssim marxat del lloc de treball perquè la situació era complicada o tediosa o senzillament estàvem molts cansats; però no ho vam fer.

També entenc que la feina dels diputats no consisteix només en assistir als debats , que deuen haver de fer altres feines relacionades amb el seu estatus i potser que algunes els coincideixin  amb les sessions al parlament; però em sembla difícil que tantes absències estiguin relacionades amb aquestes coincidències. Això seria molta casualitat.

Un altre aspecte que penso que pot afavorir les absències és que tothom sap abans de les sessions què votarà perquè la disciplina del partit ja ho determina, per tant no cal escoltar els arguments de ningú perquè això no té cap sentit. Si els arguments exposats poguessin decantar els vots cap a diferents opcions polítiques segurament que la cosa seria diferent; ara com ara, anant a votar el dia que toca ja n’hi ha prou. Al parlament o al Congrés s’haurien de debatre els temes que s’han de votar i aquest debat hauria d’influir en el vot particular de cada representant;  si en a l’hora de la veritat no hi debat real potser no calen tants representants, amb menys ja passaríem.

Els ciutadans hauríem de conèixer l’activitat parlamentària de cada un dels diputats, tal com passa al Parlament Europeu, la qual cosa permetria valorar una mica el treball que cadascú ha portat a terme en cada legislatura.

Caldria més transparència en el treball que porten a terme els nostres representants polítics. El seu treball hauria d’estar a l’abast dels ciutadans.

I, es clar, els ciutadans aquesta  informació l’hauríem de tenir en compte a l’hora de votar; no cal que paguem, i molt, a gent que no treballa tant com li tocaria.