Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
JA TENIM PRESIDENT
Ahir i avui, el primer que he fet en sortir de casa ha estat comprar el diari. Estic un pel decebut … No hi ha hagut cap terratrèmol, ni milers de ciutadans s’han cremat a lo bonzo davant del Parlament per que ara tenim un President xarnego. Tampoc he sentit cap pedregada ni pluja apocalíptica com ha càstig diví per profanar les nostres institucions. Recordo que fa tres anys molts sostenien que només per que Zapatero trepitges el balcó de la Generalitat aquesta ja era profanada, per tant, tampoc m’esperava cap apocalípsis, però una bona pluja hagués estat bé.
Altres judicis de valor, com que Catalunya patiria un govern equiparable als posteriors a la Guerra de Successió o al franquista, i que he pogut llegir en molts indignats comentaris en foros i altres llocs, tampoc s’han materialitzat. Han bastat 24h per que el Partit Popular ens ho recordés. El espanyolíssim govern de la Generalitat de Catalunya ha posat multes per l’incompliment de la Llei Lingüística (Llei pactada per CiU i PSC però mai feta complir fins arribar el Tripartit). CiU, no sancionava l’incompliment, tot i que el reglament de la Llei l’hi permetia. Però clar, CiU defensant la llengua pròpia davant de les empreses …? On s’ha vist això? Les seves prioritats son clares i sempre ho han estat. Res a dir, el problema no es de CiU, es nostre.
El que hem preocupa/molesta, es que CiU pot vendre el país a l’Ebre, pactar amb Aznar, i si em permeteu, am el que sigui, i tot i això mantindrà un bon nombre de vots que l’hi permeten ara per ara ser la primera força del Parlament. Que el PSC pot passar d’un discurs estatalista a un de federalista, com fa ara, i tot i que els sectors més espanyolistes (Ciutadans) deixin de sentir-se representats, mantindrà un bon gruix electoral. Tots dos poden tenir gent als tribunals, jutjats i condemnats per corrupció, i no passa res. Però, i els independentistes?
Sovint dona l’impressió de que els independentistes, que encara no som majoria, més aviat busquem qualsevol excusa per no votar a partits independentistes. Per que fan massa soroll, per que no en fan, per que els fan fora del govern, per que estan al govern, per que estan en contra del Estatut, per no estar a favor del Estatut, per que son massa xulos, per que son massa mesells, per que els càrrecs públics contribueixen al finançament del Partit, .. .
Qualsevol excusa o potser totes serveixen perquè un independentista no voti a l’única força política independentista parlamentaria.
Soc el primer a dir que Esquerra no és perfecta. Però si algun independentista creu que baixarà del cel una raça al·lienigena perfecta que ens durà a la llibertat i la que podrem votar de gust per que seran immacul·lats, que s’ho faci mirar.
Esquerra ha estat l’únic partit del Parlament que ha denunciat les mancances del Estatut. Mancances que de seguida han quedat paleses (aeroports, ferrocarrils, finançament, …). Tot i això a les últimes eleccions ha perdut vots i dos diputats. Per tant pregunto a tots i totes les independentistes d’aquest país: Quin missatge voleu llençar als polítics? Què es millor quedar bé que defensar el País?
Podem donar la culpa a Espanya, a Montilla, i si voleu a la Verge del Pilar. El principal culpable de que el nostre País no sigui un lliure es la falta de militància electoral dels independentistes. Si els que som, tot i no ser majoria, demostrem la nostra força a les urnes, saltem per sobre del Estatut. Si continuem a casa o votant forces no independentistes, no entenc per que ens importa si el President d’aquest País es diu Mas o Montilla. Serem un País ocupat amb qualsevol dels dos presidents i a més serem còmplices.
Altres poden entrar en debats estèrils sobre el nom del president. Nosaltres hem de treballar per alguna cosa un pel més complicada que nomenar un president: Alliberar el nostre País.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la raó del món. Sempre m’he preguntat com és que a les enquestes, com per exemple la última del ICPS de l’any 2005, el percentatge de catalans que estan d’acord amb el concepte "Independència de Catalunya" és d’un 38 % i en canvi a les eleccions els que voten a partits independentistes (potser seria millor dir "partit") no arriben ni al 10 % del cens. Qué ens passa? Que davant d’una enquesta tots som molt valents però a l’hora de la veritat ens caguem a les calces? De veritat que em costa molt d’entendre. M’agradaria saber que s’ha de fer per mobilitzar tot aquest potencial. A veure si entre tots hi trobem la solució.
Salutacions