Miquel Roman

El passat cap de setmana del 26 i 27 d’abril vaig sortir i caminar pels dos Vallessos (de Sant Celoni a Sabadell) fent un tram oriental del GR97, que va de Sant Celoni (Vallès Oriental) a La Beguda Alta (Anoia). Tots dos extrems enllaçen amb el GR5

Dissabte vaig agafar el tren de rodalies a Pg de Gràcia cap a Sant Celoni. Una passejada per el centre del poble, un cafè amb llet i una pasta, i a caminar. El GR97 enllaça a Sant Celoni amb el GR5. Per això comença al nord del poble i poc després hi torna a creuar els seus carrers per l’est per marxar cap a ponent.

S’ha de dir que em baix embolicar un parell de vegades, travessant el riu Tordera per on no tocava (vaig haver de fer marxa enrere) … i després, riu amunt, gairabé no trobo el lloc per on l’havia de creuar. Vaig dinar a Sant Antoni de Vilamajor. Un petit poble on els carrers oloren a flors.

Caminant i caminant, s’arriba a Llerona, i abans de creuar el riu Congost, abandono el camí i agafo la carretera cap al nord, cap a La Garriga. La Garriga m’ofereix el que Llerona no pot, allotjament. Però això vol dir 3 quilòmetres de pujada el dissabte i 3 més de baixada diumenge per tornar al GR. M’estic a l’Hospederia La Immaculada que vaig trobar per internet. El diumenge agafo la carretera cap avall i enllaço, com puc, amb el GR que per una fosca riera passa la carretera i la via del tren per arribar al riu Congost i al Pla de Llerona. No deixo el GR fins arribar a l’alçada de Caldes de Montbui. M’acosto al poble i dino. Em trec les sebates i recupero forçes. torno a enllaçar amb el GR a Torre Marimon i ja no el deixo fins entrar Sabadell. Just abans d’entrar es pot gaudir del final de trajecte tot baixant per el Torrent de Colombrers (fotos aquí) abans de enllaçar amb el riu Ripoll.

El recorregut ha estat força interessant i passa de l’ombra del omnipresent Montseny, a les planures del del Vallès occidental. Planures trencades per petites serralades i parets tallades a la roca per rius i rieres.

Sovintejaven els caps de cereals, pero també petites i no tan petites finques on es crien cavalls. El clima acompanya, massa, m’agrada més caminar amb un pel de fret, i definitivament m’ha donat massa el sol.

El Camí es força millor senyalitzat a partir de Sant Antoni de Vilamajor. Cap enrera, diverses obres compliquen una mica de trobar el camí. I ha un petit tram entre que puja per la ribera del Tordera, que es força estret, entre una tanca, a la dreta, i un petit desnivell a l’esquerra. Una altra pega es que creua el Tordera i el Congost per passeres de pedres, que fàcilment poden ser poc si plou. Aquest cap de setmana no he tingut cap problemes per a superar les corrents d’aigua, però no sempre serà així.

Per fer el camí portava l’única Guia publicada que conec, que tot i ser força antiga es molt completa. Molt documentada sobre els camins rals. Personalment, m’agrada més el seu redactat que el d’altres guies de GR més
actuals. Dona més espai a la narrativa i les explicacions historiques dels llocs més significatius que visites son a dins dels recorreguts i no en anexos, a final de l’obra.

També portava un GPS en mode de consulta. Es a dir, el duia apagat i l’encenia quan tenia dubtes. Prèviament havia projectat al GPS una ruta a partir de les descripcions que tenia, que s’ajustà prou per a servirme com a referent en el recorregut. A partir dels diversos i dispersos tracks que vaig generar en encendre l’aparell, milloraré la ruta.

Ara em restaria de fer el tram fins a La Beguda Alta.