Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
Euskadi, cap a on vas?
socials i nacionals d’un país, moltes. Fa anys que alguns ens volen
vendre que la millor manera és la d’obviar les ideologies, les dretes i
les esquerres i fer un front nacional. És a dir, un govern com tenia
Euskadi … on els socis de govern tenien en comú -amb algunes
diferencies- el model de nacional, i discrepaven en el model social.
a dir que hi ha gent que defensa aquest model per que s’el creu. Per
que creu que es millor per aconseguir la nostra independència de
Catalunya. Però no siguem il·lúsos, també ni ha que el defensen tot i
que la nostra llibertat nacional no els preocupa gens ni mica. El que
veritablement els preocupa és que els “seus” governin. Son les opinions
publicades, que pretenen per usurpació ser la opinió publica.
El
resultat d’aquesta estratègia l’han volgut amagar i ara es ben visible
al País Basc. Si l’esquerra nacional basca només pot esdevenir una
crossa de la dreta nacional basca, evidentment això vol dir que l’única
alternativa possible es més Espanya. Aquest es el lamentable resultat
de la divisió política a només dos eixos Euskadi-Espanya.
Un
cop reduïda tota la política basca només a l’eix Espanya-Euskadi, el
pacte del PSOE amb el PP no només no és antinatural, a més a més esdevé
l’únic lògic. I reduir la política a només aquest eix es el que
defensen algunes persones per Catalunya. Per això, sincerament, no
entenc alguns comentaris dits i publicats des de Catalunya. Com es pot
retreure a la vegada al PSOE a Euskadi de ser espanyolistes i de pactar
amb el PP. Si son espanyolistes el pacte amb el PP es l´únic possible i
natural en el context nacional d’Euskadi, i per tant no s’els pot
retreure. I si es un pacte antinatural, vol dir que el PSOE i el PP no
son de la mateixa “natura”, es a dir que el PSOE no es tant
espanyolista com el PP?
Pot-ser la queixa no bé per aquí. Potser
es diu que es anti-natura per que un partit es d’esquerres i l’altre de
dretes. Te la seva lógica, en aquestes circumstàncies es un pacte
contra natura. Com ho seria també, per exemple un pacte de CiU i
Esquerra. Però segur que no volen dir això …
El resultat es el
mateix, la política frontista a Euskadi a fracassat i no ha estat capaç
d’aglutinar el nacionalisme sense veu (per culpa d’una llei
antidemocràtica de il·legació de partits). Els partits polítics
il·legalitzats, per altra banda, han estat incapaços de emancipar-se
moral i ideològicament dels violents. I això es una culpa pròpia que no
poden retreure a ningú més i que ha facilitat que l’Estat, amb lleis
injustes i antidemocràtiques, els fes fora de les institucions on els
ciutadans els havien col·locat.
Ara comprovarem que vol dir
retrocedir nacionalment, veurem la diferencia d’un govern del PSC
condicionat per Esquerra respecte a un del PSE condicionat pel PP. Però
no us feu il·lusions, les opinions publicades no en faran cap enfasi, i
les comparacions positives cap a nosaltres desapareixeran dels mitjans
de comunicació de masses. Sort d’internet.
I a Catalunya? Farem
una llei que obligarà a que la meitat de les pel·licules de cinema
siguin en català; es multaran els incompliments de la Llei de
Normalització Lingüística (cosa que no feren els governs anteriors);
tindrem una Llei de Referèndums; tindrem més seleccions esportives
nacionals reconegudes que mai; tindrem més ambaixades que mai; i enlloc
de adonar-nos de que s’ha fet i de tot el que resta per fer (que no és
poc), … creurem que el País es un desastre i tot va fatal.
No
pensareu que el fatalisme català es guarirà en dos dies, oi? No, es una
malaltia pròpia del independentisme que ens costarà d’abatre i que es
el principal fre de la nostra llibertat. No deixem dons de treballar,
que hi ha molta feina a fer.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només n’hi ha una forma de fer les coses, la correcta. Com només n’hi ha un front i tot altra qüestió és marejar la perdiu.
El País Basc partia d’una situació molt més dolenta que Catalunya i ara és en una situació molt més privilegiada mani qui mani.