Miquel Roman

Unes altres eleccions i un altre dia de reflexió. Aquest cop eleccions europees … i reflexions de tota mena. Normal, la campanya no s’ha basat ni únicament ni majoritàriament en arguments ni temes europeus. Durant la campanya ha estat fàcil de llegir articles d’opinió de reputats periodistes que ho critiquen. Al nostre país tothom s’atreveix a fer de entrenador de futbol o de cap de campanya i a dir que cal fer … Tinc dubtes de sigui raonable demanar a un partit polític de fer servir les seves dues setmanes de campanya a fer pedagogia de que és Europa, mentres la resta de partits, es dedica a demanar el vot.
 

Demà els ciutadans estan cridats a anar a les urnes i amb les dates que tenim, es de creure que ho faran pocs. Menys que a unes eleccions generals, autonòmiques i municipals. No conec que la gent tingui una imatge més negativa dels europarlamentaris que dels regidors i diputats. Ni que valori pitjor al europarlament que al congrés, al senat, al parlament o a l’ajuntament. Per tant la ciutadania veu menys necessari i més prescindible el seu vot en aquestes eleccions que a la resta. Preocupant per una societat que presumeix d’europeista, oi?
 

Aquestes eleccions ens ofereixen novetats interessants. Els xicots de la Rosa Diaz i de Ciutadans s’enfronten entre si i contra tot el món. Per una banda reflecteixen el espanyolisme més ranci, però a l’hora treuen vot i s’alimenten dels partits d’orbita espanyola i per tant poden produir un efecte contrari. És a dir, un PP o PSOE amb menys diputats -per culpa de Ciutadans i UPD- pot fer més difícil de fer polítiques espanyolistes en contra dels partits no nacionalistes espanyols. El PSOE i el PP encara fan el seu joc de vendre aquestes eleccions com unes primaries. La seva unica preocupació es veure qui suma més vots i diputats amb els ulls posats en altres eleccions.
 

A Catalunya l’independentisme es debat encara en una certa immaduresa. Esquerra ha aconseguit una coalició immillorable amb el BNG, Aralar, EA, … encapçalada per un candidat magnífic, l’Oriol Junqueras. 
 

Tot i això hi haurà independentistes que votaran a un soposat independentista que es presenta per un partit que no ho és i que s’ha passat la campanya explicant les formules de la dreta europea per sortir de la crisi. 
 

També n’hi ahurà els que continuen instal·lats en la basquitis de tota la vida. I no només votaran, han fet campanya que es aliena als interessos nacionals de Catalunya. S’equivoca l’Estat espanyol de voler-los prohibir per la seva ambigua actitud davant la violència política. Però també s’equivoquen i molt els catalans que els hi donen suport tot i aquesta ambigüitat. Un partit no pot ser prohibit per no condemnar atentats d’ETA, però s’ha de ser burro per votar i fer campanya per un partit que no els condemna. Molts catalans van votar i fer campanya per HB i després va venir la matança de Hipercor. Es una llàstima que hi hagui gent que no en sigui capaç d’extreure’n res de les lliçons del passat.
 

També trobarem altres independentistes, pocs, que votaran a partits independentistes minoritaris i que trauran, molts menys vots que Ciutadans o la Rosa Diez a Catalunya. Son  partits independentistes purs. Hi ho podran ser sempre, per que mai hauran d’assumir la complicada feina de proclamar l’independència del nostre País. Això sempre es un avantatge.
 

I després tenim a l’independentista que no votarà. El que es troba còmode en el discurs de que tot es un desastre i que per tant refusa la necessitat d’anar a votar. Aquest es el votant que més agrada als partits polítis, diaris, ràdios i mitjans de comunicació nacionalistes espanyols. Voldrien que tots fóssim així, per que llavoren’s la feina ja la tindrien feta. S’escuden en que estan decebuts, en que calen partits perfectes i lideratges perfectes per anar a votar. Això mai ha estat ni de lluny un requisit per que els espanyols vagin a votar. Potser per això el nostre país està ocupat i els son els ocupants. 
 

Això vol dir que podem canviar les coses, només hem de començar a canviar nosaltres i a tenir clares les prioritats. Si algú creu que podem assolir la nostra llibertat nacional sense partits polítics independentistes forts, ell mateix, però això no ha estat així en cap país del mon mundial.
 

Guaita si n’hi ha per reflexionar un dia de reflexió