Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
BLAS INFANTE I CATALUNYA
Blas Infante fou detingut el 2 d?agost i assassinat per els feixistes la matinada de l?onze d?agost de 1936. Fa 70 anys. Si em permeteu -i si no ho faré igual- l’hi vull retre homenatge. A la meva manera, explicant-vos una mica qui era i quina relació tenia amb Catalunya.
http://www.youtube.com/watch?v=FErgddaZywY video facilitat per ABEL, corresponsal a Andalusia.
Al llarg de la seva vida, va viatjar més del que era habitual en aquella època. Va recorre tota Andalusia, Madrid, Portugal, el Marroc, Galícia, … però mai va visitar Catalunya. Al nostre país el va conèixer en els llibres i parlant amb els nostres, que llavoren?s com ara son a tot arreu i enlloc.
Al seu viatge per el Marroc l?hi acompanyà el català Josep Lluís Garcia Vidal, comerciant de fustes. Les seves qualitats de fotògraf les aprofità Infante per testimoniar l?aventura. Aventura per retrobar el llegar cultural de l?Andalusia musulmana.
Era un gran coneixedor de la política que es feia a Catalunya. Coneixia l?obra de Pi i Maragall, Puig i Cadafalch, Rusinyol, Torres i Bages, Valmitjana, Balmes, Coromina i Sabeter, Bosch i Gimpera, Mané i Flaquer, Miller, … fins i tot va escriure sobre ??oeEl compedi de doctrina catalanista? de Prat de la Riba. En certa manera podem dir que era un deixeble avantatjat de la teoria política de federalisme con-federalista de Pi i Maragall. Potser dels pocs que tingué Ebre enllà …
Francesc Cambó, Lluís Companys i Joaquim Casas Carbó viatjaren a Andalusia
i van parlar amb Blas Infante.
El 1913 Cambó viatjà a Sevilla i estableix contactes amb el nacionalista andalús. Torna a Andalusia el 1917 i un altre cop el 1918. Aquest últim any tots dos participen en un acte públic a Jaén.
El catalanisme polític havia d?interessar, i molt, a un nacionalista andalús com Blas Infante. D?igual manera que el catalanisme estava en certa manera enlluernat per l?independentisme irlandès. Els nacionalistes son sovint acusats de mirar-se el melic, però son de fet, els que més miren enfora; per descobrir al final, que no, que no son una anomalia, que el mon es ple de països que encara no son lliures.
Cambó l?interessa per que representa el catalanisme renovador, però els separa un abisme. Blas Infante no entenia del progrés d?Andalusia sense la superació de l?explotació del ??oejornaler?. Per Infante, el andalucisme es un moviment popular i social. Infante recorda als aceituners ??oedes de l?infància tinc clavada en la consciència el negre pa dels esclaus?.
Blas Infante confraternitza amb un altre català, Joaquim Casas Carbó, amb el que parla d?Andalusia i Catalunya. CasaS publicà el juny del 1936 a la Llibreria Catalònia de Barcelona poemes a Andalusia i la musica i l?himne andalús.
Quan després dels fets d?octubre, Lluís Companys fou pres al Port de Santa Maria, Blas Infante el va a veure. Abans l?havia escrit una carta:
??oeLa arribada de vostès a Andalusia ens te impressionats profundament. La veritable Andalusia, restaurada en el nostre esperit, voldria allotjar en els seus millors palaus als germans il?lustres de Catalunya per els quals s?ha disposat una prisió en una de les nostres infortunades ciutats?.
Infante, com tothom ha canviat. No es el mateix que havia escrit anys enrere l?Ideal Andalús. Ara creu menys en Espanya i més en Andalusia. En el seu llibre, ??oela veritat vers el Complot de Tablada i el Estat Lliure d?Andalusia?, el cas de Catalunya surt nou vegades, i això que tractava un altre tema.
Infante fou assassinat, com molts d?altres, però no per el mateix que molts altres. A Blas Infante se l?anomena el pare del pàtria andalusa, no per crear-la, cosa que no era al seu abast, ni es a l?abast de ningú. Si no per ser dels primer a reconèixer-la i cridar-ho ben alt.
Catalunya rebé el passat segle una forta empenta de l?immigració andalusa. Jo com a fill de gaditans ens soc un privilegiat testimoni. Amb tots els problemes i oportunitats que una migració de aquest calibre provoca, no puc deixar de dir una cosa. A tota una generació d?andalusos ?els d?aquí i els d?allà- els l?hi furtaren el coneixement d?una figura cabdal a l?historia d?Andalusia, Blas Infante.
Consideraren que era un perill, a Andalusia, però també a Catalunya. Per que l?immigrant andalús havia de ser una eina d?assimilació del regim i per tant era imprescindible que no reconegués la seva nacionalitat d’origen.
Ara Blas Infante, s?ha fer públic, s?ha normalitzat. El seu ideari ha esta depurat i el seu nom sovint s?utilitza com un referent, simplement, autonomista. És doncs un bon moment, aquest setantè aniversari de la seva mort per recordar la vida i el pensament d?aquest home, republicà i andalús …
VISCA ANDALUCIA LLIURE !!!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquí está el enlace para ver las imágenes
http://www.youtube.com/watch?v=FErgddaZywY
Això de que existeixi una nacionalitat andalusa ho veig una mica agafat amb pinses. Evidentment que si els andalusos ho volen existirà, són ells els que ho han de decidir. Però des del punt de vista històric, Andalusia no era més que una part més de Castella, la Castella que es va anar expandint progressivament cap al sur i Andalusia ni abans d’això era alguna cosa diferenciada…
No t’ho prenguis malament, però m’agradaria conéixer més d’on surten els trets diferencials que facin que se’ls pugui considerar una nació. A més, els exemples que tinc a Catalunya no m’hi ajuden, ja que els andalusos gairebé sempre han estat els representants de l’espanyolisme i l’espanyolitat.
Com ja han dit abans, Espanya ha segrestat les nostres senyes d’identitat més exòtiques, més externes i visibles, però la identitat central espanyola segueix sent la castellana. Només cal veure els mitjans de comunicació i l’ensenyament a l’escola.
No obstant això, la majoria de la gent dins de l’Estat espanyol com fora d’ell relaciona Espanya amb Andalusia i viceversa. En el document "Los tópicos de Andalucía en el cine" sobre la película "Bienvenido Mister Marshall" s’explica prou bé aquesta situació:
"Los americanos van a venir y el Señor Delegado ha ofrecido un
premio al que los reciba mejor, pero no solamente mejor, sino más al
gusto de los americanos. Y yo, que he estado en América, y conozco
aquellas mentalidades nobles, pero infantiles, os digo que España se
conoce en América a través de Andalucía. Pero, entendedme bien, no es
que no amen como se merecen a estos pueblos castellanos de ejemplar
raigambre, es que la fama de nuestras corridas de toros, de nuestros
toreros, de nuestras gitanas y, sobre todo, del cante flamenco, ha borrado
la fama de todo lo demás y buscan en nosotros el folklore. Pues nosotros
nos llevaremos el premio al mejor recibimiento, porque los demás pueblos
sólo han puesto colgaduras, arcos de triunfo y fuentes luminosas (con
chorrito). Cursiladas y mamarrachadas.
Ante
la elocuencia del simpático charlatán, las buenas gentes del pueblo, se
ponen manos a la obra para
convertir su pueblo, típicamente castellano por su sencillez y
austeridad, en el remedo de un pueblo típicamente andaluz, merced a un
atrezzo de sainete. Asimismo, se avienen los villarenses del río a
disfrazarse de andaluces y a recibir unas mínimas y elementales nociones
de cante y baile del sur para
entonar un alegre aire que todo el mundo recuerda: Americanos,
os recibimos con alegría….."
http://cine-filia.iespana.es/cine-filia/miscelanea1.htm
També és interessant el següent document:
http://public.centrodeestudiosandaluces.es/pdfs/H200402.pdf
Salutacions.
PD: PD: Abel y Velasco, podéis utilizar el traductor de esta web, está mu bien. A mí no me hace falta porque soy un mostro ;-D
http://www.softcatala.org/traductor/
Me revienta que los catalanes traten de fomentar el nacionalismo en Andalucía. Ustedes lo que tenéis que hacer es ocuparse de vuestras cosas y dejar de tocar las narices.