Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
363. Artur Mas té el dret de decidir; submissió o autodeterminació
Aquí teniu un important article escrit per Uriel Bertran i Arrué, Diputat i Secretari d’Imatge i Comunicació d’Esquerra, i un bon amic.
El dret de decidir de les nacions no és només un dret inalienable (reconegut des de sempre per les Nacions Unides i més recentment per la Unió Europea a Montenegro) és, sobretot, una necessitat de Catalunya per acabar d’una vegada per totes amb l’empobriment contumaç al que ens condemna Espanya. D’un dia per l’altre aclariríem qui ha de gestionar l’aeroport del Prat per esdevenir transoceànic, la titularitat dels trens de rodalies, recuperaríem 19.000 milions d’euros d’espoli fiscal espanyol per doblar la despesa social i les inversions en infraestructures, tindríem seleccions esportives en competicions internacionals, promouríem una defensa efectiva del català i podríem signar acords interestatals per a la internacionalització de la nostra economia, només per posar uns exemples.
Per això li hem fet una oferta inequívoca a CiU. Si la federació està disposada a convocar un referèndum d’autodeterminació per posar fi a tota aquesta pobresa a la que ens aboca Espanya, arribarem a un acord per conformar el Govern que convoqui el plebiscit independentista. És a dir, CiU no només podrà fer un gran bé al país contribuint al seu progrés i a la seva llibertat, sinó que, a més, podrà tornar al Govern de la Generalitat per la porta gran i convertir el seu líder Artur Mas en President.
Volem que quedi clar, doncs, que per a Esquerra la construcció d’una Catalunya plenament democràtica i sobirana és tan prioritària -perquè és condició imprescindible- com el projecte de la Catalunya social (com, evidentment, preferim la Catalunya social que es pugui construir des de l’Entesa a la Catalunya regional i conservadora).
Davant d’aquesta proposta formal per exercir el dret de decidir, aquells qui des de CiU es dediquen tothora a criticar Esquerra, tenen l’oportunitat de posicionar-se per la solució definitiva als nostres problemes. No fer-ho afirmativament només voldrà dir que Convergència prioritza mantenir l’actual situació de submissió política de Catalunya vers Espanya, que sortir de la dura oposició tot fent un gran bé al país. I llavors, si es compleix aquesta paradoxa, ens haurem de preguntar: qui hi ha veritablement darrera d’aquesta CiU que es proclama nacionalista? Quins poders fàctics impedeixen que Catalunya pugui esdevenir un país veritablement democràtic i sobirà? Qui va obligar Artur Mas a pactar un Estatut retallat?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No entenc res. Una proposta així s’ha d’anunciar amb un canotasso després d’una calçotada? No requeriria un posicionament més formal? Per què no ho va decidir el consell nacional d’ERC de dissabte? Com és que ERC accepta governar amb Montilla quan no només està contra l’autodeterminació sinó que a més defensa l’advocat de l’Estat que vol retallar l’Estatut al Constitucional? No he votat mai CiU, però, la veritat, costa d’entendre el que feu. Heu jugat molt fort amb aquestes declaracions i ara heu de decidir.
Quan es feia l’estatut podieu haber fet força per incloure el dret a decidir, el mínim que és pot demanar a una força independentista.
Ara no us crec.
M’esteu fent avorrir (encara una mica més) la política catalana a còpia de tanta fantasmada.
Per fer polítiques socials Esquerra ha de pactar obviament amb les esquerres, i per avançar nacionalment amb els sobiranistes. Si CiU vol fer un pas sobiranista endavant, perfecte, podem treballar plegats per fer un referendum d’autodeterminació. Si és només per fer Mas president, ho sento, preferim fer polítiques d’esquerra. Clar i català.
M’imagino que aquesta aparició sobtada, després d’un consell nacional d’Esquerra on no es va dir absolutament res del tema, respon a les 600 adhesions amb les que conta el Reagrupament de Joan Carretero. I és que es viu molt bé de la política. Tant que ningú en vol plegar, quan te un bon sou i una cadira prou còmoda. De totes maneres si CiU no vol fer el referendum d’autodeterminació, sempre es pot recorrer a en Montilla. De fet nosaltres el vam fer president. Oi Uriel?
Ara veurem quants patriotes hi ha a CiU.
S’admeten apostes.
Jo dic cap.
Quanta comèdia per a justificar que al Montilla li accepteu que tanqui TV3 al País Valencià, que tinguem una tercera hora de castellà, que ens envaeixin competències, que onegi l’estanquera a la conselleria de governació i altres vexacions diverses sobre ERC i Catalunya.
Si ni tant sols voleu infringir la llei per una bandera espanyola ara ens voleu fer creure que les intencions de fer un referèndum són de veritat.
Quaaaaanta comèdia que fan alguns quan s’acosten les eleccions.
Ai que en Montilla us farà pam pama al culet.
A uns se’ls exigeix el màxim (referèndum) i als altres se’ls dóna tot (presidència del país inclosa) a canvi de RES. Ara ja no us creurà ningú.
L’actual direcció d’ERC ha perdut el nord. Lamentable.
March 26th, 2007 by cinicat
Aquesta gent de CiU no tenen sentit de l’humor. Resulta que s’han pres seriosament la broma que els feia el dirigent d’ERC, com si estiguessin disposats a trencar el tripartit i fer President en Mas a canvi de convocar un referèndum sobre l’autodeterminació.
Ningú que estigui minimament en els seus cabals o que es prengui seriosament el tema de la independència no faria una proposta així tant a la lleugera, en unes declaracions a peu dret. És impossible que ningú que cregui mínimament en l’autodeterminació faci una proposta informal d’aquesta manera, mig any després d’haver constituït un nou govern. S’entén que si la proposta fos seriosa o feta per gent que realment hi creu en això de l’autodeterminació i la independència, haurien fet la proposta formalment, per escrit o en converses directes amb els possibles aliats per a la independència, i ho haurien fet abans de formalitzar un govern, precisament en la direcció oposada.
No hi ha cap possibilitat, doncs, que la proposta d’ERC sigui altra cosa que una broma per enfotre-se’n del pobre Mas que encara plora per la Presidència perduda. Si algú digués que la proposta d’ERC era real i que realment esperaven que algú se’ls prengués seriosament, caldria pensar que la mofa no anava tant dirigida als convergents com als qui sí que creuen en l’autodeterminació, o bé que a algú li falta un bull.