El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Ricard Maxenchs, un home estimat
Ahir era en una de les moltes reunions que tinc al llarg del dia quan em va arribar un SMS amb una de les alertes que, regularment i gairebé en temps real, envia l’Agència Catalana de Notícies per avisar dels fets importants que estan passant.
I n’acabava de passar una de ben grossa! El Ricard Maxenchs era mort. Quina mala notícia! Com podia ser? El Ricard era molt jove! En aquell instant em passen pel cap moltes coses i, sobretot, que la vida és molt dura, massa dura, de vegades.
(Continua)
Coneixia el Ricard de la seva època al Barça i, després, a La Caixa. De fet, qui no coneixia el Ricard? Era l’eficiència personificada. Era la clara expressió de l’eficàcia. I era una persona afable, una persona essencialment afable.
El Santi Nolla, bon amic del Ricard, el retrata perfectament en el seu article d’opinió d’avui. No he d’afegir-hi res més. Coneixent-los, m’ha emocionat llegir-lo.
Aquest migdia l’han enterrat. M’ha sabut greu no poder acompanyar la família i els seus amics. Avui tenim Ple en el Parlament. Però a les dotze del migdia he vist i he pensat en aquell Ricard somrient, amable, treballador, còmplice… Una persona excel·lent!
Fins sempre, Ricard!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No al coneixia personalment, pero sabia que era una gran persona.
El meu sentil condol a la seva família.