miozz mirades

Avui parlarem d’ell. De la seva aportació, de la seva personalitat. Ho farem amb gent que hi ha compartit anys de professió i d’activisme: a l’escola, als grups de folk, als grups d’animació… i recordant també el seu pas per Badalona.
Amb la Teresa Giné, en Joan de Déu Soler i Amigó, la Núria Ventura, en Jaume Arnella i en Noé Rivas.

Recordant-lo em vénen al cap moltes de les seves frases i dites típiques. Un amic me’n passa un bon llistat de recollides, les podeu trobar aquí.

(continua)

Algunes frases que solia dir en Xesco en les seves actuacions, entrevistes,…

– Cantar esponja el cor i ajuda a estimar.

– Si tens somnis, cuita a realitzar-los.

– Estima, estima que això no fa mal!

– Tinc una llum al cor que vull deixar brillar cada nit.

– Me n’he adonat que la guitarra és una arma molt poderosa.

– Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d’educar

– Les cançons ens han d’ajudar a unir coses ben desaparellades: les classes socials, les diferents cultures i races, els diferents pobles.

– Si vols créixer: escolta, mira, escorcolla, estima.

– Miro que les meves cançons serveixin per animar els ensopits i apaigavar els agosarats.

– Algú deia que llegir és pensar en un altre. Quin bonic amic, el llibre! Que refrescant, de vegades.

– Una cançó per mi és com una forma de vida, per mi és una cosa estimada, per mi és una cosa que m’ajuda a viure, per mi és una arma, una arma que serveix per unir la gent.

– Les formigues no fan fressa però fan molta feina… A poc a poc es va lluny… De mica en mica s’omple la pica…

– La dimensió real de l’art no s’obté només amb amor a la vocació; cal amor a la professió; amb tota la modèstia i vigor que això demana.

– La meva finalitat és arribar a ser un flautista d’Hamelin que pogués enllaminar els infants per canviar les coses, perquè penseu que les coses es poden arreglar començant per la base, és a dir, la mainada.

– Els qui la sàpiguen que la cantin amb mi, els que no, un bon moment per aprendre-la, eh!

– Cinc formigues fan més que quatre elefants.

– A les meves actuacions, jo acostumo a dir als infants que regalaré un lot de discos, llibres i cançoners a tots els nens que trenquin la “capsa ximple”.

– Cantar agermana molt, és un llenguatge universal.

– La guitarra i les cançons són les armes.

– A partir de l’any 1976 m’havia proposat una cosa prou ambiciosa. Cantar cada dia, és a dir: fer una actuació diària… Cada dia feiner agafava la meva bicicleta… i a una escola distinta. No els demanava monedes a canvi; els demanava solament un llibre bonic per a la biblioteca que m’estava fent… Si en vaig veure, d’escoles!

– Em fa molt de goig i molta il·lusió de poder cantar amb vosaltres, escolars… Jo he arribat a la conclusió que els adults estan tocats del bolet!

– Ben usada, la televisió podria ser “el mitjà més culturitzador de tota la humanitat”.

– Jo miro de donar prestigi i qualitat al meu treball, parlant un llenguatge correcte i tocant bé la guitarra. Em mou el fet d’evitar el cretinisme des de petits. Sé que la mainada té una edat en la que se la pot impactar positivament.

– Quina arma més escruixidora, la televisió. És, certament, una eina de dos talls. Perquè, ben mirat, podria ser revolucionària…

– Jo vaig entrar, enlluernat, dins el món de l’animació, a través d’uns discos i de les actituds d’un home carismàtic: Pete Seeger.

– Recordo molt de grat, com potser molts de vosaltres, aquelles cançons que vaig aprendre, des de ben petit, de llavis de la mare: melodies simples, dites amb afecte.

– És molt important que els infants cantin, i que comencin a cantar des de ben petits.

– Hola, bon dia i bon sol!

– Actuant al metro intento agafar empenta per a fer les que ja tinc contractades. M’agrada que l’art arribi a tots els llocs i que no quedi com una relíquia d’escenari o de museu.

– A Turquia recordo que em posava a cantar al carrer i de seguida es feia una enorme rotllana de nens, que m’escoltaven amb la boca oberta. Vaig tenir-hi, però, experiències força curioses, ja que els adults els treien a cops de bastó com si jo fos una persona estranya.

– Tinc el desig vivíssim de dur una mica d’encant, d’encís (que, ai!, s’està perdent) a la gent. De dur calma i alegria i bon humor i coratge, coses, que tant ens manquen ara…

– Les cançons poden ser coses vives que produeixen sentiments de joia, de ràbia, d’esperança, d’unió, de calma, de tendresa. Sort en tenim de les cançons! No heu cantat mai després d’haver plorat? Quan heu sentit aquella sensació que fa brillar els ulls de nou, quan se’n va una cabòria i dius: No, no està tot perdut.