miozz mirades

El proper dissabte 2, a Badalona, de 21h a 23h, una innovació en el panorama d’actes de cultura popular a la ciutat: què tenen en comú Els Pastorets, Les Caramelles, Els Diables, Els Miquelets, Els Satanasis, El Baró de Maldà, Badaglosa? Què tenen en comú a banda de ser expressions de Cultura Popular?
Que tots incorporen als seus actes cançó amb text inventat. Alguns al moment (la cançó improvisada dels glosadors no s’escriu, es pensa i es canta in situ), d’altres, la majoria, havent-ho preparat abans. I encara hi sumem les Auques, com a text no cantat però sí versat. Sigui com sigui són versos fets a l’ús, efímers, dedicats a algú o a alguna cosa, o que parlen d’algun fet de la ciutat, o fan crítica política, o social, o sàtira, o mofa d’una anècdota… “sàtira feta verset, actualitat ben rimada, Badalona feta cançó amb la lletra inventada”      (segueix)

Reconec que la primera vegada que en Joan Giralt – activista cultural badaloní, innovador en Cultura Popular – em va parlar de vincular les Caramelles amb la Cançó Improvisada vaig dubtar. D’entrada em semblaven dues coses ben diferents, ja que en la Caramella es canta una lletra apresa, s’assaja, no hi ha imporvisació… tot i que és cert que s’inventa una caramella cada any, és cert, que parla de coses actuals de la ciutat, sovint amb sàtira, i també hi ha la dedicatòria personalitzada, a cada casa… no deixa de ser cançó inventada per a un ús efímer. Però no pas improvisada al moment.

La seva idea al voltant d’aglutinar totes els manifestacions de Cultura Popular on s’incorpora la poesia oral cantada per comunicar aspectes dedicats a l’actualitat. i  fer-ne un acte singular, anava guanyant terreny amb prudència quan, casualment, a la novena edició de de la Trobada de Cantadors d’Espolla s’incorporava, enguany, un taller portat pel Carolino on es relacionava la Caramella i la Corranda: increïble! (per mi, es clar).

Doncs sí, a Les Guilleries tenen claríssim que les Corrandes formaven part de les Caramelles, de manera que mentre la lletra de la Caramella pròpiament dita s’aprenia i es cantava de mas a mas durant tota la nit de dissabte a diumenge de Pasqua, amb la temàtica costumista pròpia de caire religiós, primaveral i sobretot festejador- amorós, la cançó que es feia servir per saludar i acomiadar-se a cada casa, i que sovint incorporava missatges personalitzats, aquesta era amb la tonada de les conegudes actualment com a Corrandes del Carolino. La corranda era una alavança o rebuig a la casa on s’anava, i també servia per engrescar a omplir la cistella, com ara
“oidà, oidà, ompliu-nos la cistella  oidà, oidà, per poder fer un berenar”
Hi ha lletres que han quedat per a la memòria popular

Amb la satisfacció de saber que la glosa, la cançó improvisada, no només té a veure amb les Caramelles sinó que fins i tot en algun cas, com el de la Corranda de Les Guilleres, en forma part directament, hem anat acabant de lligar aquest acte que, a Badalona, involucrarà tota aquesta gent:

Els Pastorets (quadre escènic del Círcol): és ben coneguda la melodia dels Cuplets dels Pastorets, i l’afilada i fina sàtira que llancen cada any, des de l’escenari, parlant de l’actualitat de la ciutat, amb elogis i crítiques a la política o parlant de persones concretes…escoltar la lletra dels cuplets dels Pastorets és un al·licient amb força pes, i la seva melodia la portem tots enganxada a la memòria. Segurament si existís la possibilitat de publicar un recull de les lletres dels cuplets dels Pastorets al llarg dels anys, tindríem un bon testimoni del pols de la ciutat recorregut durant els darrers 80 anys, ininterrumpudament…

Els Versots dels Diables de Badalona, versots satírics que es reciten a l’acte sacramental que es fa cada nit de Sant Anastasi, amb aquell tornada de “Diable sóc, diable seré, i ….. “

Però n’hi haurà molt més: Satanasis, Miquelets… fins i tot l’Auca de l’Orfeó… més val que vingueu a veure-ho, que si no aquest article ja passaria de mida, com em passa sempre…