miozz mirades

Enceto el dia considerant-lo feiner, i carregada de feina. De fet ja el vaig començar tot just tocades les dotze, dedicant-me a posar el bloc al dia, i a fer els arranjaments pendents a apunts que s’impacientaven a la cua d’espera. De moment n’he reanimat un del 18 de juliol, frederic, que no donava accés a llegir-se sencer (12 d’octubre crida a 18 de juliol, no deixa de ser simbòlic). Però anem per feina:  (segueix)


En tinc molta de Badalona som totes i tots, que demà hi ha plenari d’entitats signants, i de l’àmbit de Llengua i Cohesió d’Òmnium Badalona, una pila de projectes en marxa que reclamen aportacions i gestions.
Al meu programa de treball avui, però,  no tot serà feina personal i associativa, no tindria gràcia: m’he reservat per avui una bona sessió d’hores de correcció de deures, d’elaboració de materials d’adaptació curricular, resposta als missatges dels alumnes – això de treballar 1×1 aporta noves formes de comunicar-se -, revisió de programacions i confecció de proves d’avaluació. És feina laboral que els docents podem fer fora del centre, (allà en fem menys de 30 i cal completar fins a 37 hores setmanals com a mínim, per contracte) i que jo he acumulat per al dia d’avui, que vull treballar-lo. Que no puguem accedir al lloc de treball no ens impedeix sumar-nos als qui ho han fet donant la cara. La meva modesta adhesió a la  proposta d’Òmnium.: per fi avui no viure com a  festiu aquest dia suma a alguna cosa, i obté un ressò públic. No oblido, tampoc,  l’altre motiu pel que no vull celebrar aquesta festa, tot pensant que, de fet, són dues cares de la mateixa moneda. Ho podeu llegir aquí!