totes i tots pels nostres drets
Totes i tots pels nostres drets
La necessitat de mobilitzar-se i lluitar pels drets ciutadans, humans, pels drets socials i culturals en pro d’una societat democràtica i cohesionada que busca la igualtat d’oportunitats entre totes i tots els seus membres, sense exclusions, és una necessitat que si ja no es podia aturar abans, per tot el que encara faltava guanyar, ara, davant el greu retrocés que patim, ha de ser imparable. Ha de ser imparable i ens ha d’incloure a totes i a tots, perquè el que estem perdent, el que hi ha en joc, no és només l’estat del benestar, no és només qualitat de vida; són els fonaments del propi estat de dret, els pilars de la democràcia.
Els demano que s’anotin una data a l’agenda, el diumenge 3 de març. Aquest dia a Badalona l’hem de fer grossa, i no ho han de fer aquestes entitats i persones o aquelles o les de més enllà, ho hem de fer aquestes, més aquelles més les de més enllà, totes i tots, tothom! Es tracta de superar les organitzacions i mobilitzacions gremials o sectorials, i de superar totes les fronteres. Sumant indignacions. Per primera vegada, una acció que visibilitzi gràficament que som una única ciutat, relligada, i que totes i tots, amb la nostra diversitat ideològica, funcional, de procedència, cultural, lingüística, d’edat, de diversa condició econòmica, laboral, social, educativa, sanitària o d’habitatge, totes i tots som i fem Badalona, i reclamem que s’aturin les retallades i els abusos, els espolis i la mala gestió de la crisi, una mala gestió que afecta negativament als drets de la majoria social, popular, mentre la impunitat empara encara als qui s’hi enriqueixen, i mentre anem fent passes enrere perdent les conquestes guanyades durant molts anys de lluita, i perdent aportacions cabdals de la democràcia. Segur que diumenge 3 de març, mentre enllacem tota la ciutat, des d’Artigues fins al Manresà, amb una cadena humana sense precedents, algunes persones pensaran més insistentment en els aturats i els drets laborals, d’altres en els desnonaments i dret d’habitatge, d’altres en la llei Wert i les retallades a l’escola pública, i amb la persecució que pateix la llengua catalana. D’altres potser tindran més presents els canvis en el model sanitari i les pèrdues de suport per a les persones amb dependència, o les retallades a les polítiques culturals i de joventut, i la pèrdua de suport als programes socioeducatius diversos. O l’empitjorament de les condicions de pobresa dels veïns i veïnes en situació d’exclusió. Algunes persones pensaran més en la corrupció política, en els atemptats a la democràcia, i en el clam per una justícia i seguretat més democràtiques i justes. I en aquest sentit algunes pensaran en accions tan concretes com el reclam de prohibir l’us de bales de goma, per exemple.
Altres persones tindran més al cap l’abús financer i bancari d’un sistema econòmic pervers, d’altres l’espoli fiscal i d’altres pensaran sobretot en com el necessari dret a decidir dels pobles, i la construcció d’un estat propi per a Catalunya podria acabar amb tota aquesta opressió i possibilitar la regeneració política i econòmica.
I més enllà de les prioritats personals o d’entitats i plataformes, més enllà de les lluites i causes en què cadascú posi l’accecent, hi haurà un clam comú, ineludible. Junts, totes i tots fem molta més força. I Badalona necessita més que mai aquesta conjunció de xarxes, i aquesta demostració d’apoderament del carrer.
Ja ho sabeu, no hi falteu, el 3 del 3 pels nostres drets.