miozz mirades

Fa poc contestava amb el títol “som clara i closca”, uns quants articles més avall, a un comentari d’una seguidora del bloc que sense voler-ho em va posar a la defensiva: hi vaig entendre la mateixa crítica sobre l’ADN de Badalona som tots que fa poc s’escoltava per antena (segueix)

en unes disteses declaracions del Sr. Falcó a RAC1, segurament en una patinada lèxica (es volia referir al “m’agrada Badalona” ho podeu escoltar al minut 8 + –). Una altra patinada, aquest cop en la versió digital del diari EL Punt,
que per un error de compaginació del text atribuïa les declaracions al
Sr. Albiol, (fet que no passa en la versió impresa), ha simulat l’inici
d’una campanya de descrèdit basada no tant en la feina real feta per la
plataforma – opinable com tot, millorable sense cap dubte – sinó en una
desqualificació “per se” que alimenta un imaginari ja força estès,
talment com passa amb els rumors. Insinuar o dir de forma clara i
contundent, que la gent (i les entitats d’on surt aquesta gent) que han
(hem) impulsat Badalona som tots no coneix la realitat dels barris és
una falsedat de magnitud comparable a dir, per exemple, que a Badalona
ningú coneix i ningú juga un esport anomenat bàsquet, i que quan els
badalonins veuen l’enorme pilota que fa de cúpula al centre comercial
Màgic, es pensen que es tracta de la reproducció abstracta d’un micaco
gegant. El problema és que l’argument funciona, qüalla. És evident que
aquestes entitats no representen totes les sensibilitats que hi ha en un
barri, però no es pot negar que en formen part, hi treballen en xarxa, i
configuren part de la seva realitat.

Badalona som tots va néixer fa poc més de 2 anys, no és cap entitat, és un ideari i un espai de
treball de moltes entitats de tota la ciutat, que, conjuntes i
coordinades, intenten fer créixer el discurs i les accions a favor de la cohesió a
Badalona. Amb una mirada de ciutat sencera, des de la base del
coneixement del territori i una projecció transversal.
Des del seu
naixement, aquesta plataforma va voler ser participativa, democràtica i
transparent, i es va obrir a tota la ciutat. Dinamitzada per entitats de
la Xarxa d’Acollida, aviat va fer sinergia amb moltes altres
associacions diverses: veïnals, culturals, esportives, religioses,
educatives… (si bé no ha aconseguit encara la complicitat del gruix d’associacions veïnals de la majoria dels barris), i es va dotar d’eines participatives per començar a fer
feina conjunta, més enllà de la que cada entitat, cada associació,
segueix fent en el seu àmbit.  L’objectiu, el somni, és la construcció d’una Badalona cohesionada, única i plural, diversa i
conjuntada. Una Badalona model de convivència en la diversitat, arrelada
i oberta, que no defuig els problemes sinó que hi busca solucions inclusives. Un repte complex però ineludible.

La gent que s’ha involucrat en aquesta tasca és gent que ja fa anys que hi està involucrada. La novetat és la xarxa.

La gent que s’ha involucrat en aquesta tasca és gent que ja fa anys que trepitja, viu, treballa a/en/per diferents barris de la ciutat, amb diferents recorreguts tots ells reconeguts. La novetat és la xarxa.

Estem parlant de gent que passa moltes hores al barri, que parla i actua amb moltes persones, entitats i serveis del barri, que el trepitja, l’olora, el sent.

Que també hi ha altres associacions i entitats als barris que encara no s’hi han sumat? Cert, això és innegable. De les 11 entitats que van promoure el manifest s’ha passat a 120 adherides en ferm, unes més involucrades que altres (diferents nivells de participació en comissions i grups de treball, plenaris, etc). Però això no s’atura aquí, créixer i arribar a tots els sectors, a totes les associacions i entitats de la ciutat, aquest és un dels reptes clau per aconseguir que Badalona som tots sigui realment de totes i tots.

Tant la patinada radiofònica com el comentari de la lectora del meu bloc destil·len un missatge que ja es va fer sentir  – i molt – després del “M’agrada Badalona”. En aquell cas, el fet de reunir
“personalitats” del món mediàtic (periodistes, escriptors, actors) va
tenir un bon efecte de cara enfora i també en certa manera de cara
endins, però va provocar un cert efecte rebot en alguns sectors veïnals, efecte aprofitat i alimentat
estratègicament pels populistes.
És la crítica fàcil i perillosa, la simplificació de la complexitat
en polaritats estètiques: rics/ pobres, benestants/marginals,
coneixedors dels barris/aïllats al centre, closca i clara/rovell de
l’ou…

Seria molt laboriós – i no ho faré ara – exposar aquí el currículum de les més de 120 entitats que s’han vinculat entorn aquest projecte, peròi fer-ho il·lustraria la realitat i demostraria fins a quin punt Badalona Som tots (totes i tots) és clara i closca molt més que rovell, i alhora rovell, perquè l’ou el volem sencer.

Cal
defugir polaritzacions populistes que intenten fer-nos creure que hi ha
una Badalona del rovell de l’ou i una altra de clara/closca i que això
s’inscriu al territori.

És evident que hi ha diverses sensibilitats dins la mateixa ciutat, però d’això no se’n pot fer un dibuix territorial: aquest és un error demagògic i perillós.
És evident que hi ha una (o moltes) Badalona que coneix els
barris i una (o moltes) que no, i una(o moltes) que els coneix a mitges; que hi ha una Badalona (o moltes) amb demografia amb alt percentatge de població d’arribada recent i una (o moltes) amb demografia de més anys d’assentament, i una (o moltes) amb alt percentatge de població assentada als anys 60-70; que hi ha una (o moltes) Badalona benestant i una (o moltes) Badalona
pobra, i una (o moltes) que es troba entremig;  una (o moltes) que conviu bé en la
diversitat i una (o moltes) que no hi conviu bé, una (o moltes) que pateix conflictes xenòfobs i una (o moltes)que no els pateix, i una (o moltes) cívica o incívica o a mitges, i l’índex d’atur, i l’envelliment d ela població, i…/…  fins a tants aspectes rellevants en la sociologia i urbanisme de la ciutat com es vulgui.
Però el seu dibuix territorial
és impossible de traçar, excepte per definir la Badalona d’orografia plana i la Badalona d’orografia  desnivellada. No existeix aquesta suposada nitidesa per a una divisió tangible de les “dues badalones” damunt del mapa. No tenim un ou ferrat amb un rovell al centre que concentra una Badalona específica, i una clara i una closca compactes i uniformes que en concentren una altra. No ho tenim per molt que ens entastem a repetir-ho i repetir-ho.

Jo crec que és molt més ajustat a la realitat el que va expressar en Karim
Latifi a la taula de debat el dia de la presentació de Moviments Glocals:
“quan es parla de les dues badalones i es diu que les separa
l’autopista, jo dic que hi ha moltes autopistes, i n’hi ha per tot
arreu. A cada barri, a cada organització, a cada associació de veïns,
arreu hi ha representades les dues badalones”, dues badalones (o vuit)
que no tenen a veure amb un suposat rovell de l’ou/centre en
contraposició a una clara i closca/resta de la ciutat-barris.

I fins que no entenguem això serà difícil avançar plegats per transformar la realitat!