rapejar en català?sí, gràcies
Hi ha la falsa i extesa creença que a la llengua catalana li estan vetats alguns camps expressius, i hi ha una militància activa envers aquest postulat.
Són molts els estudiants d’arts visuals que quan plantegen guions cinematogràfics en català són encoratjats pel propi professorat a canviar de llengua “perquè el català no és idioma per al cinema” o els joves – i organitzadors de certàmens – que ni tan sols es plantegen que les modernes disciplines de l’oralitat (monòlegs, rap) puguin ser dites en parla catalana. Passava el mateix amb el Rock, fins que es va demostrat el contrari, i amb el cant flamenc, que encara que compta amb poderoses veus essencialistes que exclouen el català de les llengües en què pot ser creat i cantat, gaudeix de l’impuls que li dóna el Taller de Músics, referent inqüestionable que defensa, a més, el flamenc català d’origen. I no cal dir el que està passant amb el Pop, (Pop-Rock,Alternatiu, Pop-Folc…) – gènere fins fa poc pràcticament desert – que, sense padrins, camina sol i conquesta audiències (podeu veure la llista de MySpace, com a exemple).
La notícia, ara, és que hi ha una acció per promoure i normalitzar l’us de la llengua catalana , en el món del HIP HOP i que aquesta acció s’inscriu – de moment – en el marc de l’educació formal – sota el paraigües d’un acord de col·laboració entre les institucions i, essencialment, sota l’impuls d’una marca fiable i de prestigi com ho ésENDERROCK. Podeu accedir des d’aquí al document-guia per a la gravació.
Fa poc us en parlava (a l’apunt rap, glosa, i altres plaers al cor del clot): a la Farinera del Clot, en el marc dels Transglosadors (d’on és feta la fotografia) alguns joves participants rapejaven parlant de la seva opció lingüística, potser com si calgués justificar-se per rapejar en català, o potser com a reivindicació, (!?).
Si més no, en pocs anys el panorama ha canviat força, i possiblement accions com aquesta (podeu accedir a les bases des d’aquí) hi ajudaran. Per comprovar el canvi, us proposo llegir aquest apunt “rapejar en català? que va publicar al seu bloc Josep Duran l’octubre de 2007, en relació als usos lingüístics en el món del Hip Hop de fa poc més de dos anys.
La llengua és de qui la fa servir, i és evident que els usos no es poden imposar, i encara menys per a finalitats lúdiques. Es pot promoure un ús, i en tot cas serà la gent – en aquest cas la gent jove – qui decidirà si s’ho fa o no s’ho fa seu. Però el que està clar és que en el camp de l’oci actual el dret a escollir usos lingüístics en la llengua pròpia del país no existeix en igualtat de condicions. Per escollir cal que hi hagi opcions. Al cinema no en tenim (veurem com acaba la batalla encetada). En la cançó urbana sembla que guanyem espais, i aquesta iniciativa pot ajudar-hi.
De com iniciatives així reforcen, a més de l´us lúdic, l’ús comunicatiu i el domini lingüístic en general en parlo en l’apunt dedicat a la promoció del cant improvisat des de l’escola.
(Us convido a passejar per la resta d’apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?)