miozz mirades

M’agrada el disseny d’aquest cartell per anunciar els actes de la Diada organitzats en el marc de la Comissió Onze de Setembre de Badalona (els podeu veure aquí) A part de la qüestió estètica, que és atractiva i impacta, dóna molt de joc per fer diverses lectures i interpretacions. D’entrada, el pa en sí mateix, com a símbol de treball, de producte de la terra, de necessitat humana, social… em fa pensar en que no volem un país que es construeixi sense tenir en compte el seu poble, el poble treballador, el que es guanya el pa de cada dia. Ni sense tenir en compte les necssitats comunitàries bàsiques per a oferir qualitat de vida sense exclusions. Em porta a una imatge no elitista, molt social, del sentit de país. I immediatament la diferent tipologia de barres em parla de diversitat, de respecte i d’inclusió de la diversitat. D’un país que no es construeix amb pensament únic ni tampoc amb una única tipologia de població, ni una única tipologia de contextos. (segueix)

Que és sensible amb les diferències, que valora la riquesa de la diversitat que suma i fa pinya. Un país que té en compte les dones i els homes que el formen, els pobles, les vil·les i les ciutats, les idees, les professions, les iniciatives, les organitzacions…que les té en compte i sap gestionar la participació real que aconsegueix cohesió en la diversitat. 
Potser algú hi voldria veure en cada barra una part dels Països Catalans, seria ingeniós, sinó que ens faltarien algunes tornes…  I finalment he sentit algú que l’interpretava dient que és que no volem les molles, que volem tot el pa, i he trobat que també serveix. Quan jo era petita, encara amb la dictadura franquista vigent, cantàvem metafòricament “volem pa amb oli, pa amb oli volem, volem //… i si no ens el donen, si no ens el donen, ens el prendrem! 
Potser em deixo interpretacions, afegiu-hi les vostres!