miozz mirades

Deixem Montigalà i enfilem la Conreria per deixar la Tia Adela – que ha aprofitat el nostre puja i baixa de l’Hospital de Reus – al terme de Sant Fost, on viu enmig d’aquest bosc urbanitzat en què s’ha convertit bona part de la muntanya. De seguida he vist que la posta avui, molt més enllà del que m’ha ofert Montigalà, esdevindria espectacular des de la vessant obaga on mai saps ben bé si ets a Badalona o ja trepitges el Vallès, a Sant Fost.
Amb la vista neta fins al massís de Montserrat i el de La Mola, la posta ha pintat una imatge de postal, digna de publicitar, i de la que la fotografia us n’ofereix un petit tast, encara que no aconsegueix reproduir-la en tota la seva  esplendorositat. (segueix)

No sé si només m’ho sembla a mi, però crec que actualment la ciutat viu ben bé d’esquena a La Conreria. Abans s’hi anava molt, caminant. Era una excursió obligada. A les seves fonts, de les Monges, dels Castanyers, de La Teula, als restaurats de costellada, a fer la Cornisa…o a visitar amics a les cases que tenien llogades, o comprades. Era típic de molts badalonins estiuejar a La Conreria, si no ho feien a Canyet. No era el nostre cas, a cases no hi anàvem gaire. Però sí als seus camins, boscos i fonts.

Observant la bellesa de la posta de sol des d’aquest mirador impecable m’ha vingut al cap quan vam ser a Granada i ens vam afanyar per veure el sol pndre’s darrera ll’Alhambra.

Amb Montserrat al mig d’aquest festival de llums i ombres (de debò que la fotografia ho minimitza, la vista era màgica) veure la posta podria ser un excel·lent pretext per recuperar camins per caminar – sovint es fa difícil saber per on passar a peu, entre les corves – i miradors d’accés públic. La muntanya està tan urbanitzada que es fa difícil orientar-se per arribar als indrets naturals adequats. Avui la posta m’ha fet venir moltes ganes de recuperar aquest Patrimoni Natural que tenim tan aprop i tan oblidat!