per uns instants vaig pensar que nevava…
Ahir, per uns instants, em va semblar que nevava. Que nevaria, potser. Però només va ser una efímera il·lusió. Si hagués nevat, pensava, pensava en els desigs d’alguns alumnes meus… No sé què té la neu que ens captiva amb tant d’ensís. (segueix)
El
març passat, quan els flocs del matí prenien força, ens costava seguir
treballant i fer com si res. Ens apropàvem a les finestres – tots adults
– i ens deixàvem seduir pel paisatge empolsegat de blanc, amb certa
inquietud i emoció: prendrà aquesta vegada? Dissimulant, que ja no som
nens, i la feina és la feina. Però tocats per dins per aquest no sé què
de magnètic que tenen les nevades. I d’inquietant pels problemes que
pugui ocasionar per als desplaçaments llargs. Almenys on ho fa tan poc
sovint. Sabem que vora mar no pertoca, però sabem també que algunes
vegades passa. En el record la nevada del 62 – ja heu vist aquesta gravació? –
i algunes altres. La de l’any passat va ser sonada. Aquí la neu ens
dura poc. Però més amunt, on ho fa cada vegada, també encisa i
embolcalla. Recordo els anys d’anar sovint a la Vall d’Aran, – quan hi
vivien ma germana i família -, aquell sentir l’escalf de la llar mentre
les finestres s’omplen d’aquesta cortina suau que són els flocs com
ragen. Veure nevar de dins estant, o tocar neu. Jugar-hi,
esfondrar-s’hi. I respirar-ne la quietud somorta. Tot és com un miratge.
Després oblidem el fred i els mitjons molls i aquell sentir que et pren
el glaç. Oblidem qualsevol incomoditat pròpia de viure amb neu. En
l’imaginari la neu sempre és un desig plaent, un toc d’emoció i bellesa
en la nostra vida, un canvi de paisatge, de rutina, un horitzó lluent.
M’ho van recordar els escrits dels meus alumnes de 2n d’ESO en la seva
llista de desitjos per al 2011. Una quants van escriure “que nevi”. Que
nevi! Aquesta jovenalla del segle XXI que viu immersa en l’oci 2.0
desitja, primer que altres coses, veure nevar a Badalona. I doncs, què té la neu que tant emociona
i il·lusiona?
La fotografia l’he tret d’aquest apunt “neu a Badalona!” de Boja pels llibres