miozz mirades

Em costa quedar-me tancada a la feina, malgrat les urgències pendents. Les festes i els deutes em cridem alhora, i l’arrítmia és patent. Qui es pot estar d’anar a La Plaça Roja, el primer diumenge de maig? A Sant Roc hi ha la Fira on vibra el civisme, i no hi vull faltar.            

   (segueix)

Sobrevisc a una dura setmana, plena de son, i de més son i de pressió per terminis que acaben, documents que no arribo a tancar. Poc dormir i neguits és migranya segura, amb profund malestar. I dijous a la tarda, que em convé fer una bona embranzida, l’oratori d’Artigues em crida, vull fer pinya amb Camí de La Pau! Però abans, com si fos de passada, en un trajecte de bus que s’encalla al Museu, m’aturo a tastar l’Abi YoYo d’en Xesco Boix que en Joan Giralt ens regala,  el mur d’Espiral  que recull, aquest cop entre llibres, missatges menuts per un Món Millor.

Tornant de la feina, avui, amb un munt de carpetes i els deures al front, he ensumat l’olor del dimoni, caminant eixerit entre colles de caps emmocadorats de blau.
Fa una tarda radiant. D’aquí a poc a LLoreda hi torna a haver contes; a les 7h, el pregó, toc d’inici i convit a les festa…i el muntatge SPECULUM que enceta la nit… Em costa quedar-me tancada a fer feina, malgrat les urgències pendents.

Són festes, ho veig en la llum de la tarda, s’olora en l’ambient!