nova secció al bloc: herois quotidians
La seva vida no surt als mitjans de comunicació ni protagonitza cap novel·la, però podria fer-ho. Són heroïnes i herois anònims que executen la proesa de no ensorrar-se, de no deixar-se vèncer per les condicions adverses del punt de partida.O per les que els han sorprès a mig camí. I la proesa de no fer-ne l’excusa d’opcions destructives. Persones, homes i dones, nois i noïes, que amb esforç i tenacitat aconsegueixen trencar pronòstics, aconsegueixen fites inimaginables d’entrada. No sempre estan sols en la proesa, sovint viuen envoltats o troben en algun lloc uns altres semiherois encara més anònims, que com el nucli de la pinya d’un castell, els aporten elements essencials per fer efectiva aquesta lluita o per desenvolupar la força per no caure. Però no ens confonguem: amb la pinya no n’hi ha prou, cal aixecar el castell, i coronar-lo, i en això hi compten elles, ells.
Amb aquesta secció del bloc que avui estreno no tan sols els vull fer un discret homenatge – i amb ells a tants altres com ells – sinó oferir la possibilitat – oferir-vos-la – de conèixer i aprendre de la seva història. Com si fos una petita faula o la història d’un proverbi? Potser sí… No pretenc fer un aparador de vides exemplars, però sí dels seus exemples…potser, un càlid inventari de petites resiliències molt properes. (us recomano que premeu el resiliències per conèixer de què va això) (segueix)
Avui l’estreno, i ho faré amb l’Andrea. Aquesta noia que vaig conèixer
de petita, quan la meva filla va començar P-3 a l’escola pública de la
zona, la Jungfrau. Era una nena que tenia el que ara en diem Diversitat
Funcional i que en el món escolar s’anomena necessitats educatives
especials. La profunda amistat entre ella i la meva filla m’ha permès
seguir-li la pista, patir amb les seves dificultats i gaudir amb els
seus èxits. Èxits que ara – 19 anys – comencen a ser com la fruita
madura que es cull després d’una intensa feinada de conreu. I que fan
mirar enrere i gairebé no reconèixer en la jove l’infant que era (com
passa amb tothom després de superar l’adolescència, de fet, però en
alguns casos es fa encara més evident…)
Em fa molta il·lusió,
doncs, estrenar el bloc amb l’apunt dedicat a ella,que escric després
d’una intensa entrevista dijous passat, al Bar del Círcol. L’apunt
encara no està del tot a punt, però no passa d’avui que s’estrena!