literalment esborrats
(continua)
No m’ho podia creure!
No es tractava d’un reportatge? No havien de captar com vivia i es relacionava aquest jove en la seva realitat real? Doncs en la seva realitat real ell vivia a Badalona, una ciutat catalana, i en alguns entorns el xicot es relacionava en català. Especialment en el context de l’Espai Jove. Com podien, des d’un criteri periodístic, voler falsejar aquesta realitat? Em van amaneçar que si no ho tornava a fer en castellà ho ometrien, i mai he sabut què van arribar a fer. Em vaig perdre l’emissió del reportatge. Jo, per descomptat, no vaig repetir i falsejar l’escena. L’incident m’ha vingut a la memòria avui quan he llegit el cas de l’editorial Destino amb el simpàtic Stiltton…ho podeu llegir en aquest article
Realment la notícia sobre com l’Editorial Destino ha manipulat la il·lustració i el títol de la traducció al castellà de l’especial Sant Jordi del famós ratolií Stiltton per tal d’evitar que hi surti la senyera és absolutament patètic. És portar al surrealisme més extrem l’ànsia d’esborrar-nos del mapa.
L’Estat Espanyol juga a sentenciar que Catalunya és Espanya, a voler obligar que Catalunya sigui Espanya, alhora que nega Catalunya. Qualsevol informació que tingui a veure amb la realitat cultural i pròpia catalana s’omet, s’esborra dins les fronteres d’aquest suposat estat plurinacional. Hi ha productes que s’escapen de la crema, i Pa Negre n’és un exemple. Però la capacitat que té l’aparell mediàtic espanyol per obviar qualsevol signe de catalanitat reconeixible en els seus productes culturals – o comercials – d’èxit és imparable, i és molt més que destructiva. Encara que per a molts sectors catalanistes, cada cop més, aquest buit sistemàtic s’aprova i defensa com a signe evident de desvinculació entre el nostre país i l’estat, l’argument fa les seves aigües en el moment en què aquesta desvinculació desitjada no és en l’ara mateix una realitat ni políticament ni administrativament.
I així, cada vegada que a l’Estat Espanyol una ràdio, una tele o un diari òbvia i desaprofita l’oportunitat de fer visible la pluralitat lingüística, cultural i nacional que coexisteix damunt aquesta catifa retallada entre el Mediterrani, l’Atlàntic i el Cantàbric, i sota l’equívoc dibuix de les seves fronteres polítiques i administratives actuals, cada vegada, dic, es contribueix un punt més a formar ciutadans incultes i, a part d’incultes, intolerants. O dit d’altra manera, es perd l’oportunitat d’ajudar a formar ciutadans del món, oberts a la pluralitat.
Que el món editorial entri també en aquest joc és demencial. I que ho faci una marca de suposat progressime i compromís per la llengua catalana, com és Destino (Destino-Grup 62…!!!) això ja ho supera tot.
Salut!