l’alguer en el record, l’alguer al cor
Aquest matí un tast de torró sard ens recordava, a la feina, que els companys que han anat enguany a col·laborar a l’Escola d’Estiu de l’Alguer ja han tornat. Els records de l’estada de l’any passat, quan amb la Dolors, Flamerich vam acomplir aquesta tasca, són intensos com el blau de les aigües de l’illa. Juntes vam compartir, amb el professorat d’algarès (el català parlat a l’Alguer) tècniques i continguts per aplicar la riquesa dels contes en la tasca de fer descobrir una nova llengua, quan no és la pròpia,o en la de consolidar una llengua familiar molt minoritzada; i vam reviure etapes ja superades en la normalització de la llengua al Principat, especialment pel què fa a les hores de classe impartides a la setmana i pel què fa a l’entusiasme i implicació dels ensenyants. (continua)
Amb l’Alguer, d’abans d’anar-hi, mantinc una mena de vincle afectiu per se, incondicional, suposo en part pel què significa per la unitat de la llengua i la seva extensió territorial, en part per l’atracció que sento per les illes, pel respecte que m’infon una societat que manté la seva llengua pròpia, en solitari, al llarg dels segles…
Les coincidències que ens regala la vida van fer que l’any 2002, quan La Festa Nacional dels Països Catalans em va anomenar membre d’honor de l’entitat, en la categoria local, nomenés, a nivell de Paísos Catalans a Luca Scala, de qui vaig poder comprovar directament, uns anys més tard, en el marc d’aquella Escola d’Estiu 2008, l’alt nivell de compromís, capacitat de treball, tenacitat i vitalitat per fer efectiva la tasca de recuperació i manteniment de l’ús de la llengua.
La vivència d’aquells dies tan intensos a tots nivells em va fer desitjar i imaginar un compromís de continuïtat en la tasca desenvolupada, en els contactes professionals i personals establerts, fins i tot una regularitat en les anades i vingudes a aquesta petita i captivadora ciutat catalana d’Itàlia. Desig i imaginació que mantinc i alimento virtualment, a l’espera de tornar a trepitjar aquells carrers empedrats, tornar a tastar la melmelada i el licor de murtra en un grat ambient de companyonia, i escoltar aquella melòdica sonoritat catalana de l’alguer que em transporta, imaginàriament, a un escenari històric de segles enrere.
Us recomano visitar l’apartat dedicat a l’Alguer, al bloc de Pere Mayans i també
Apunts de l’Alguer, de Margarida Aritzeta i Joan Elies Adell, imprescindible!
Certament, la tenacitat des algueresos, la seva cordialitat, les seves ganes de mirar enllà de la mar, han fet el miracle de fer perviure la seva llengua fins més enllà de tres-cents anys d’haver-se trencat el seu vincle amb els catalans. Làny 2010 es commemorarà el cinquantenari del “Retrobament”, quan tota aquesta història de relacions que contes va tornar a començar… Fa posar la pell de gallina i convida al coratge. Ha estat un plaer conèixer la teva experiència. A més a més del bloc d’en Pere Mayans (esplèndid), es pot visitar aquest: http://apuntsdelalguer.blogspot.com/
Salut.