la resiliència
Publicat el 26 de setembre de 2010 per mariadolors
Em proposo estrenar nova secció al bloc i m’adono que no he parlat mai de la resiliència. Un concepte manllevat de l’enginyeria que, aplicat a la psicologia, ens ajuda a explicar un fenòmen clau en la vida de les persones.
Per fer-ho més amè, ho expresso mitjançant la veu dels altres: (segueix)
(la fotografia l’he manllevat d’aquest bloc)
(Podeu trobar informació molt interessant sobre el què i el com de la resiliència aquí)
La
resiliència és la capacitat que posseeix un individu davant les
adversitats, per mantenir-se en peu de lluita, amb dosis de
perseverança, tenacitat, actitud positiva i accions, que permeten
avançar en contra del corrent i superar-les.
E. Chávez i E. Yturralde (2006)
La resiliència és un procés dinàmic que té com a resultat l’adaptació positiva en contextos de gran adversitat.
Luthar (2000) La
resiliència distingeix dos components: la resistència enfront de la
destrucció, és a dir, la capacitat de protegir la pròpia integritat,
sota pressió i, d’altra banda, més enllà de la resistència, la capacitat
de forjar un comportament vital positiu malgrat les circumstàncies difícils.
Vanistendael (1994) La
resiliència s’ha caracteritzat com un conjunt de processos socials i
intra-psíquics que possibiliten tenir una vida “sana” en un mitjà insà. Aquests
processos es realitzen a través del temps, donant afortunades
combinacions entre els atributs de l’infant i el seu ambient familiar,
social i cultural.
Rutter (1992)
L’art de vèncer les adversitats tocant de peus a terra.
Jorge Montoya Avecías (2006) Concepte genèric que es refereix a una àmplia gamma de factors de risc i la seva relació amb els resultats de la competència. Pot
ser producte d’una conjunció entre els factors ambientals i el
temperament, i un tipus d’habilitat cognitiva que tenen alguns nens
encara que siguin molt petits.
Osborn (1996) Capacitat de l’ésser humà per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i fins i tot, ser transformats per elles.
Grotberg (1995) La
resiliència significa una combinació de factors que permeten a un nen,
un ésser humà, afrontar i superar els problemes i adversitats de la
vida, i construir sobre ells.
Suárez Ojeda (1995) La
resiliència és una resposta global en què es posen en joc els
mecanismes de protecció, entenent per aquests no la valència contrària
als factors de risc, sinó aquella dinàmica que permet a l’individu
sortir enfortit de l’adversitat, en cada situació específica i
respectant les característiques personals.
Infant (1997)
Diccionario – Ver diccionario detallado
Habilitat per a ressorgir de l’adversitat, adaptar-se, recuperar-se i accedir a una vida significativa i productiva.
ICCB, Institute on Child Resilience and Family (1994)
Publicat dins de educació formal | Deixa un comentari