miozz mirades

“i en la feblesa esmolen dagues
i en la feblesa els fem valents”

Incendiar és tan fàcil…
Només cal tenir quelcom inflamable. I llançar una guspira. (segueix)
Encendre foc només és costós ben poques vegades, quan hi ha molta humitat i tenim pocs llumins; però en general, la cosa és més que fàcil. Només cal veure quants incendis – foc descontrolat – monstruosos han estat provocats per una cigarreta, o unes brases mal apagades en un humil foc al camp. O en un habitatge. Si a més comptem amb recursos per ajudar-hi – líquids inflamables, encenalls adients, no hi ha perill de quedar sense flama. I això sense oblidar el % d’incendis que són directament PROVOCATS. Que ho preguntin als bombers. No hi ha res més fàcil que incendiar, els antics ja ho feien per a les conquestes, els combats i les venjances, ho hem vist mil vegades a la pantalla. Incendiar poblats, incendiar collites, incendiar pastures, incendiar granges, fàbriques, propietats, i fins i tot ciutats senceres. La terra cremada com a estratègia bèl·lica, la crema de convents en les revoltes anticlericals, la crema de llibres dels fonamentalistes. I el foc del KuKusKlan. El foc i la revolta van plegats. El foc i el poder venjatiu també. En les revoltes més modernes sembla que cal incendiar les barricades, pneumàtics, contenidors, cotxes, de vegades el foc i el fum té una funció estètica, de vegades és una demostració de força, però és. A les revoltes amb objectius socials i polítics sovint s’hi suma pur vandalisme. Passatemps destructiu. Cremar i descontrolar-se atrau.
La capacitat per provocar incendis té una lectura metafòrica tan nítida que sovint es converteix en una paraula polisèmica on el sentit figurat té entitat pròpia.
A Salt, entre els incendiaris revoltats, hi han trobat incendiaris de revolta i confusió. Poca broma. Quan els incendiaris són gent d’estètica nazi i amb pertinença a grups d’extrema dreta la por al descontrol augmenta: són gent que no respecta normes democràtiques, que no respecta la dignitat de les vides humanes. Sens dubte aquest home de Salt ha infringit clarament la normativa de civisme, però ai, las! com que no és estranger no se’l pot castigar doble, penalitzant-li l’informe d’arrelament; potser caldrà que l’ajuntament s’inventi alguna conseqüència exemplar per evitar que la conducta proliferi. Potser caldrà normativitzar una categoria de desarrelament per aplicar directament als qui atempten contra la convivència? Perquè més enllà de cremar brossa al carrer, l’incendi del contenidor pretenia alguna altra cosa, i per arribar fins als seus obscurs objectius cal preguntar-se directament a qui afavoreix una mala imatge de la immigració amb les municipals a tocar. Ho deia en Llachmelòdicament contundent: ells són aquí entre nosaltres. Impunement  deixem que s’expressin i juguin al joc democràtic per anar augmentant el seu poder. Poca broma. A Arizona aquestes maneres van portar a una matança disfressada d’acte enagenat. De moment ja s’han tret de sobre una contrincant política carregada d’arguments i valors democràtics. Incendiar no costa gens, sobretot si no es tenen escrúpols davant la devastació provocada.