floretes de la teresa català
Assegudes al Racó d’en Gual, a La Rambla, bevent aquell moment màgic del vespre acaronat pels acords i la veu del “Gra de Sorra” d’en Lluís Platero, la Núria Giol i jo, en un banc, creuàvem amistat i companyia amb el gest, la mirada i la paraula. “Has llegit el correu d’avui de la Teresa?”. Fa temps que la Teresa Català ens ha convertit (a molts) en les seves “floretes” i ens envia “floretes”. Escrits impressionants. (seguiex)
Jo, per no perdrel’s en l’aboràgine de la meva bústia de correu, els he
creat un filtre, i els deso directament en una carpeta que diu “floretes
de la teresa català”. Així m’asseguro que no se’n perd cap, i hi puc
passejar quan tinc una estona tranquil·la. El d’avui encara no l’havia
llegit. No. Fer-ho m’ha colpit en molts sentits, i la visió de la “No
m’oblidis” m’ha refrescat la memòria d’un deute: l’any passat, quan vam
celebrar els seus 50 anys, entre moltes altres coses li vaig dedicar aquestes paraules. I li vaig oferir una proposta: ja que ella no s’animava a obrir un bloc
per publicar aquests cartes, aquests tresors, ja podria fer-ho
obrint-li una secció al meu bloc. A ella sempre li sembla que el que
escriu “no és prou” per fer-ho públic obertament. Però tots sabem que
sí. Que llegir-la aporta molt, ajuda. Serà el meu regal, amb el teu permís!, i hi va estar d’acord. Ja ha passat més d’un
any i encara no ho he fet, de tant bé com vull fer-ho: com endreçar i
seqüenciar tant material acumulat i compaginar-lo amb l’actual? Un repte que vol hores tranquil·les d’un estiu desenfeinat, per exemple…
En Lluís ha repetit cançó, també repeteixen ballada, el concert s’està acabant. Allà
assegudes, emocionades, sentint aquella senzilla però sincera complicitat de quan es comparteix un profund amor per a algú, he pensat que de moment puc
deixar enrere tot el material “antic”, i, senzillament, començar amb la
carta d’avui, donar la mà. N’hi haurà moltes més, perquè la Teresa serà,
no en tinguem cap dubte, del 20%, i potser d’un altre % d’una nova
excepcionalitat que supera els 5. Comptem amb els teus escrits, com sempre, i al bloc a partir
d’avui. I en volem molts!