miozz mirades

Fa molts anys que a centenars d’immigrants sel’s nega la possibilitat d’empadronar-se: sel’s atura abans que arribin a les oficines per intentar-ho. La Llei d’Estrangeria té com a objectiu evitar l’entrada d’un gran nombre de persones estrangeres, ja sigui amb mesures físiques o legals: retorns, expulsions i internaments en centres, són una de les prioritats del govern de l’Estat Espanyol actual, liderat per un partit suposadament d’esquerres, suposadament progressista. I és la línia de la directiva europea anomanada de la vergonya. I als que sí s’els permet empadronar-se, sel’s posa totes les traves possibles per regularitzar-se: no ho tenen fàcil!

Amb motiu de l’aprovació de la reforma de la Llei d’Estrangeria espanyola, vigent des del 22 de desembre de 2009, vam poder llegir i escoltar sòlids arguments de denúncia per l’enduriment i retrocés que aportava aquesta reforma en referència a alguns drets de les persones estrangeres. Malgrat hi havia també algunes millores importants. Un dels retrocesos, precisament, era  referent a l’empadronament:

(continua)

El 5 de novembre, en aprovar-se al Parlament,  enfocant publicava, entre altres coses:

“Els trets més destacats d’aquesta reforma són: un augment de les traves per al reagrupament familiar, la creació de certificats d’integració (que poden dificultar la renovació del permís de residència), multes de fins a deu mil euros per a les persones que afavoreixin l’entrada d’un immigrant il.legal, s’amplia de 40 a 60 dies l’internament màxim als CIE’s (Centres d’Internament per a Estrangers), i el que sembla més greu: els immigrants il.legals no podran ser empadronats (els funcionaris que ho facin seran sancionats), amb la qual cosa veuran dificultat l’accés a drets bàsics com l’assistència sanitària o l’escolarització dels seus fills.”

Després de llegir el tractament que el diari pro socialista EL PAíS ha fet de la decisió de l’ajuntament de VICen relació a l’empadronament (tenint en compte que el PSOE va ser l’impulsor d’aquesta reforma), i de llegir l’aticle de Ferran Falcó, molt aclaridor – regidor de CIU a Badalona -, al seu bloc, (tenint en compte que aquest partit català, junt amb Coalició Canària, va votar-hi a favor), he posat a tothom (polítics i ONG) sota sospita de demagògia:  En què quedem, la Llei tal com ha quedat aprovada deixa o no deixa empadronar persones estrangeres en situació d’il·legalitat? Qui ho explica malament, les ONG antiracistes o els altres?

A l’article d’avui de Ramoneda, a EL PAÍS s’hi pot llegir textualment: “En una sociedad en que la igualdad se ha convertido en una quimera, al inmigrante ilegal-esta terrible figura que niega la condición humana a una parte de los que habitan entre nosotros- sólo le quedaba una forma de reconocimiento público, un primer esbozo de ciudadanía: figurar en el padrón. Era la única posibilidad de ser algo más que nadie: tener, por lo menos, el nombre reconocido en la lista de los habitantes de la ciudad. Primera y tibia promesa de una futura ciudadanía y puerta de acceso a la más elemental atención: la sanitaria.”

Que, per cert, tampoc és ben bé la veritat. Aquest dret a la sanitat que atorga el padró a una persona no regularitzada només dóna accés a algunes prestacions sanitàries des d’urgències, no pas a les normalitzades de tot el sistema sanitari, per exemple no dón accés a tenir adscrit un CAP.

Des de fa anys Ceuta i Melilla i algun altre municipi del Sud fa el mateix que ara pensa fer VIC, i ningú s’havia escandalitzat. Per què? Crec que el que ens indigna de Vic – no a tots ens indigna pels mateixos motius – podria ser:

– Als promotors i defensors de la nova llei, tal com ha quedat, que han volgut fer veure que no era tan dolenta: aquesta acció posa el dit a la llaga, deixa en evidència la contradicció que arrosseguen la mateixa llei i els qui la defensen. En parla aquest article : no voler papers per tothom però voler tothom amb papers és legalment impossible!

– Als pro Estat Espanyol i la seva política d’immigració centralista: l’indignant gest de VIC destapa la impotència dels municipis per gestionar el que l’Estat enreda. L’Estat és qui decideix, controla i dóna recursos (o no els dóna)

– Als partits democràtics en general, en comprovar el poder que exerceix un partit xenòfog i racista sobre els plantejaments dels que no ho són. Però això no és nou: el PSOE sempre ha ballat al so que tocava el PP, la por a perdre vots populistes fa tornar populistes als que per ideologia no haurien de ser-ho… I, per cert, que el paper d’ERC aquí és també una clara contradicció amb el vot al Parlament.

– I en general, perquè aquesta mena d’accions agreugen actituds i discursos d’intolerència que se senten legitimats (només cal llegir els comentaris a molts dels articles que he citat o entrar a les webs d’entorns xenòfogs) o veure com ha aprofitat l’oportunitat el gran promotor de fractures i provocador de crispacions, el tristament conegut pels seus èxits electorals gracies a la criminalització populista de la immigració, el Sr. Garcia Albiol del PP, partit que comparteix ideologia amb PXC però s’hi disputa els vots.

(La fotografia l’he copiada del bloc EL MONT, MÉS QUE UN INDRET,de l’article a què m’he refertit)