el tot setmana del 27 de setembre: horitzons més enllà del serrat de les ermites
El tot setmana del 27 de setembre: horitzons més enllà del Serrat de les Ermites
HORITZONS MÉS ENLLÀ DEL SERRAT DE LES ERMITES
La recuperació del Pont del petroli com a espai ciutadà – no oblidem mai que va ser guanyat per la persistent reivindicació popular iniciada per un ciutadà – ha permès no tan sols tenir a la ciutat un referent identificatiu original i gairebé únic, i un immillorable espai de recerca científica i de passeig multitudinari saludable, sinó que permet a més comptar amb una nova mirada sobre la ciutat. Des del mirador, a més de 250 metres mar endins, es contempla una nova centralitat de la façana marítima: la industrialització que va començar a significar Badalona des del segle XIX; el creixement dels anys 60 que va poblar les zones altes, i la Serralada de Marina amb els seus vestigis gòtics com a atalaia sobre el Pla de Barcelona. Des d’aquesta mirada l’horitzó natural s’intueix sobrevolant el Serrat de les Ermites, i es fa inevitable pensar en l’horitzó simbòlic de la ciutat, i en la importància del seu patrimoni natural, humà, històric, cultural i industrial, un patrimoni que no només li dóna o podria donar-li projecció, sinó que l’ajuda a entendre’s i a cohesionar-se a si mateixa. El Serrat, però, talment com el Pont del Petroli abans de guanyar-lo per a la ciutat, amaga un tresor oblidat que agonitza silenciosament. Tal com queda palès en el documentat llibre de Jaume Suñol i Sampere, “L’art gòtic a Badalona” editat encara no fa un any, les ermites i el seu entorn, que tan curosament ha anat conservant el Centre Excursionista de Badalona estan tocades de mort i abandonades a l’oblit: si no s’hi fa una inversió i un gest d’estima ciutadana es perdrà definitivament aquest patrimoni. Però parlar de patrimoni a Badalona és complex, i segons la meva experiència és parlar d’un cert caos i desorientació, d’un navegar sense rumb i d’un actuar de forma desendreçada i contradictòria. I la nostra ciutat hores d’ara no es pot permetre caminar amb rumb incert en cap aspecte, en cap ni un: tenim massa en joc i tenim massa voltors assetjant-la per incentivar la seva degradació. La única defensa que tenim, la nostra resistència, és fer una ciutat forta en tots els fronts i cohesionar-la. I per fer-ho calen mirades com les que ofereix el pantalà, mirades d’una nova centralitat que inclou tota la gamma de matisos, tota la diversitat, tot el patrimoni, tot el fil de la història. Sense desestimar cap recurs, cap oportunitat: ara que ja hem recuperat la platja i el mar, alcem la mirada cap a la Serralada i descobrim els horitzons que aporta, descobrim el seu potencial com a patrimoni natural i cultural vinculat a la ciutat, que podem estimar, conservar i fer-nos nostre per gaudir-ne plegats.