miozz mirades

DONES I ASSOCIACIONISME VEÏNAL  (segueix)

DONES I ASSOCIACIONISME VEÏNAL

La pregunta me l’han fet moltes vegades: com a dona implicada en la societat civil activa, t’has sentit discriminada pel fet de ser dona?
I la resposta sempre és NO!.
Però que jo no m’hi hagi sentit no significa que  la dona en l’associacionisme no pateixi cap tipus d’estigmatització o desigualtat d’oportunitats. Sobre el paper segur que no: no crec que quedi cap organització associativa que mantingui, dins els seus estatuts, cap clàusula que signifiqui descriminació a una persona pel fet de ser home o dona. Això, sobre el paper ja ho tenim superat. Però en realitat hi continua havent un tipus d’associacionisme que segrega les persones segons la seva condició. I tot i que l’asociacionisme en clau “dona” és molt actiu i creixent, i tot i que segurament compleix funcions necessàries, em preocupa aquesta necessitat de crear espais blindats, espais exclusius per a l’associacionisme de dones. Això significa que trobariem correcte un associacionisme exclusiu per a homes? O un d’exclusiu per a persones gais? És una necessitat paral·lela o és una resposta a la manca d’espai dins les entitats mixtes, tranversals?

En l’associacionisme veïnal, per exemple, en general la situació de la dona és de deigualtat, ja que queda relegada a “temes dona”. La meva experiència és molt diferent, a la que va ser la  “meva” AV durant molts anys, l’AV del Centre, i en d’altres que conec, la dona, igual que l’home en tant que persones, té les mateixes moltes oportunitats de participar des de qualsevol espai, des de molts nivells de participació. No necessita una vocalia excluisva per a dones ni per al que alguns consideren temes de dona, perquè la dona com a veïna participa en els debats i espais de decisió referents a l’urbanisme, la convivència, la participació plural, les festes o qualsevol tema de barri. Que ha d’incloure des de la pluralitat els “temes dona”. Un estil que sembla que no és el majoritari, i en moltes entitats veïnals cal doncs un canvi per afavorir la participació de les dones en tant que veïnes. A La Pau han escollit la que ha estat la primera dona presidenta de l’AV en els seus 50 anys d’història, i aquest és un signe de normalitat i un missatge molt important de cara a les dones del barri.

La meva opinió és que si volem transformar la societat ho hem de fer plegats, homes i dones treballant junts, i que les dones han se participar en les estructures participatives del barri, i que les entitats que existeixen en clau “grup de dones” s’han d’implicar en les entitats i xarxes transversals, per fer ciutat plegades, plegats. Totes i tots, tots i totes!