EL TOT, 2a q. novembre: acollir en català
El setmanari ET TOT. revista gratuïta que ha progressat molt adequadament en qualitat, quantitat i popularitat, publica de forma regular articles d’opinió, cada quinze dies n’hi podeu llegir un de meu, que recullo a la “columna transversal” El d’aquesta setmana va de l’acollida en català(accediu al contingut de l’article).
Una altra vegada la regidoria de Ciutadania i Convivència de l’ajuntament de Badalona ha posat en marxa les sessions d’acollida adreçades a totes les persones que arriben a la ciutat per quedar-s’hi a viure
Són uns cursos bàsics que inclouen sessions sobre drets i deures, coneixement de la ciutat, dels seus serveis i vida cultural, i de les entitats on poden participar i recórrer. També inclouen 20 hores de català bàsic i la possibilitat de seguir aprenent l’idioma propi del país en cursos del consorci de normalització lingüística. Compten amb traductors, i s’adrecen a tota la població immigrada que parla, majoritàriament, en castellà, xinès, urdú o àrab. Aquestes sessions d’acollida que es van fent periòdicament, coordinades amb els serveis del cens ciutadà – el primer punt de contacte dels nouvinguts amb l’administració local – i on també hi participen les entitats de la Xarxa d’Acollida, pretenen donar una benvinguda càlida, oberta, integradora i útil a totes les persones que pel motiu que sigui han emigrat i han arribat a Badalona, a Catalunya, per instal·lar-s’hi com a nous veïns. És una iniciativa molt encertada que evidentment no resol totes les dificultats que comporta obrir-se camí en un altre país – i menys ara, en plena crisi – ni dóna totes les eines per afrontar els reptes que planteja la convivència en la diversitat cultural, religiosa, social, econòmica, lingüística…. Però són un bon punt de partida. Una aportació transcendent. En aquest context, definir i fer ús de la llengua catalana com a primera llengua d’acollida partint del respecte i valoració de les llegües pròpies, és un gest d’un gran valor cohesionador que no sempre les administracions han tingut clar. Sovint s’ha privant de l’accés a l’ús normalitzat de la llengua del país a gran part dels seus ciutadans. Encara ara hi ha actituds falsament sobreprotectores que en nom de fer les coses més fàcils als no catalanoparlants d’origen el que fan és deixar-los sense oportunitats per practicar i consolidar el domini de l’idioma català, del tot necessari per viure en igualtat d’oportunitats i per nodrir el sentit de pertinença. D’una pertinença múltiple que troba en aquest espai comú de referència elements per construir el nosaltres tan necessari.
Per aprendre un idioma nou cal poder-lo practicar, fer-ne un ús significatiu i funcional continuat. Acollir en català, parlar en català a les persones estrangeres que ara viuen amb nosaltres, és fer-los sentir que ja els considerem d’aquí, i donar-los l’oportunitat de fer-se seva la nostra llengua.
A la nostra ciutat sense anar més lluny el líder del PP (segòn partit més votat, no ho oblidem) va arribar a dir que no era bo que en alguns barris de Badalona l’àrab fos la llengua més parlada ja que no era una llengua “d’aquí”….Imagina’t que algú suggerís que el mateix es podria dir del castellà!
Iniciatives com aquesta de l’acollida que proposes (i que desconeixia totalment…) són enormement positives si es fan bé. Cadascú que a ca seua parli el que vulgui i que la llengua que ens agermani a tots siguem d’on siguem sigui la pròpia del país. De fet, és allò més normal del món, oi?