miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

el secret del meu turbant

Un llibre molt esperat d’ençà que es va començar a escriure. I a més ara arribarà amb l’aval del premi Prudenci Bertrana.

La força interior de la Nàdia es capta tan bon punt s’hi parla: són els seus relats, les seves reflexions i plantejaments vitals; els seus somnis i projectes, la seva tenacitat i la capacitat d’acollida. I és la seva mirada a través d’uns ulls profundament bells, intel·ligents, serens i il·lusionats, que endolceixen un rostre castigat per la metralla.
La sensibilitat de l’Agnès també es capta només parlar-hi: la seva força té formes dolces. Una periodista que ha sigut capaç de transmetre emocions des d’un llibre tècnic (la guia Viatjar amb nens) segur que ha treballat magistralment amb un material tan valuós com la dramàtica experiència de la Nàdia. No només per la seva intensitat humana, sinó per la complexa situació contextual que planteja: la situació política, social, cultural i religiosa a l’Afganistan dels talibans…
Sens dubte ha estat una valenta aventura literària, valenta i laboriosa.
Un llibre que no ens podem ni volem perdre. Felicitats a totes dues!

(la fotografia és de l’aragirona.cat, “Rotger i Ghulam recollint el premi © ACN”)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.