doncs sí, tots som una colla
Al pati de l’Ateneu de Sant Roc, al cor del barri, les gralles han enfilat les notes per acompanyar l’exhibició pràctica de la tècnica castellera, després d’una sessió formativa a joves ben diversos. Mentrestant, al primer pis, 40 representants d’entitats badalonines també intentaven alçar un castell, però sense toc de gralla. Avui l’Ateneu ha estat la seu del primer taller badaloní TOTS SOM UNA COLLA, i de la primera reunió plenària, després de les vacances d’estiu, de les entitats signants del manifest Badalona som totes i tots . Dues maneres diferents de bastir castells, però totes dues amb una bona dosi de diversitat: a baix els joves de diferents sexes, edats, idiomes i procedències; a dalt, les entitats de diferents cultures associatives, barris, i àmbits d’actuació (esportives, religioses, polítiques, sindicals, veïnals, socials, educatives, culturals…); i totes dues maneres amb un missatge semblant i compartit.
(segueix)
A
dalt alguns mitjans de comunicació han aguantat tres hores de densa reunió a l’espera d’un titular mediàtic que no ha arribat, mentre es
deixaven perdre la presa d’imatges estèticament singulars i èticament
constructives
que s’oferien a baix – un tema que ja es va cobrir, i es cobrirà segurament noves vegades -, i el gest sacrificat dels periodistes en l’espès ambient al pis de dalt m’activa el pensament sobre els criteris i prioritats informatives, que
no sempre són mesurats amb el mateixos barems per la societat civil que per els
mitjans de comunicació. Un tema, el dels mitjans, que ha ocupat bona
part de l’ordre del dia de la reunió plenària: Badalona som totes i
tots demanarà la signatura del seu manifest – subscrit ja per més de
110 entitats – als mitjans informatius, cabdals en la creació d’opinió pública, i els demanarà el compromís de
“mantenir una actitud crítica i responsable, que no refermi estereotips i
que treballi a favor de la cohesió social. Que a l’hora d’informar
sobre conflictes al voltant de la convivència aportin tots els elements
de context necessaris per tal d’evitar caure en cobertures informatives
superficials, donin veu també a aquells que treballen a favor de la
convivència (en molts casos amb exemples de notícies en clau positiva) i
reflexionin sobre la idoneïtat de fer d’altaveu de discursos que no
afavoreixen en res la cohesió social.”, alhora que procurarà enfortir la
complicitat informativa per tal d’aconseguir que el seu missatge arribi més directament a l’opinió pública fent-se més present als mitjans de comunicació.
Però per bastir i coronar castells cal molt d’entrenament i un
bon lideratge del cap de colla, i al pis de dalt haver deixat tants dies de vacances
no ha estat una bona
inversió. Caldrà treballar fort per recuperar l’operativitat d’una colla
que creix dia a dia, que consolida avenços alhora que incorpora
novells, i que amb tot plegat ha d’assumir reptes cada cop més
complexos. De vegades un assaig casteller pot ser esgotador i pot transmetre la sensació que no s’avança prou. Sobretot quan hi ha gran diversitat de ritmes i habilitats tècniques. Però els castellers tenen una cosa ben clara: de res serveix entrenar a banda impecables anxenetes si la pinya no té base. Així que cal avançar a poc a poc per no deixar ningú de banda, i alhora enfilar-se amunt ben aviat, per fer efectives construccions que cohesionen l’equip i injecten horitzons i autoestima. Al pati els joves aprenents i els castellers experts han marxat entusiasmats, a l’espera de continuar la tasca el proper dimecres. Al pis de dalt els representants de les entitats han marxat amb el cap una mica atabalat, però amb la ferma convicció de posar-se a fer deures i recuperar la bona forma: hi ha castells molt alts per aixecar, i no ens podem permetre fer llenya!
El paral·lelisme que descrius està molt ben trobat. Celebro molt que, després de la reunió d’ahir, encara segueixis així d’animada. Francament, no sé que seria de Badalona sense aquest grapat de gent com tu, capaç de fer servir sempre el lent adequat per millorar la visió de les coses.
Jo no sóc pas de tarannà derrotista, gens ni mica. És més, també sóc dels que tenen una tendència malaltissa d’apuntar-se a tota mena de bombardeigs, com aquell qui se’n va a la fira. Per tant, no faré una lectura rebentaire de l’acte d’ahir, per més que motius no me n’haguessin servit en safata ni, tampoc deixés de recollir unes quantes floretes en forma de comentaris, en acabar la reunió.
No deixa de ser significatiu que els aplaudiments espontanis que va florir en tancar la reunió no fossin deguts al seu resultat sinó , simplement, perquè s’havia acabat.
Però tens raó, Dolors, no podem defallir i cal saber que els castells no són fàcils d’aixecar, sobretot si es volen carregar per sota, com semblava el cas d’ahir.
En positiu et diré que, d’aquesta reunió, en van sortir uns deures a fer i algunes propostes interessant que caldrà seguir. Per tant, ja la podem donar per bona, amb tots els malgrats.
Tot i així, no oblidis que de castells n’hi ha de moltes menes, graus i categories i tampoc oblidis que s’hi pot jugar a fer molts papers, des de la pinya a l’anxaneta, passant pels grallers i els caps de colla.
El més important és saber quins són els castells que volem bastir, amb quina colla anem i quin paper estem disposats a fer en cadascuna de les diferents etapes que ens toqui viure.
Ànims i ja saps que tens el meu ple suport. Amunt els dosos!
I el dia que vulguis us vinc a animar la reunió amb un toc de gralla!