miozz mirades

Però en realitat, sense saber-ho, en parlen també els nostres joves quan marxen d’Erasmus i comproven en quines condicions viuen els joves Erasmus provinents de diferents parts de l’estat espanyol: majors prestacions (molt superiors!) els qui provenen d’altres zones, encara que siguin de les receptores de solidaritat…alguna cosa falla, oi? Això mateix pensen tots aquells andalusos o extremenys que tant van treballar després d’emigrar de les seves terres empobrides i sense oportunitats, tant van contribuir a aixecar l’economia de Catalunya, i ara… ara veuen com les prestacions sanitàries o els ajuts a la vellesa són molt superiors als seus pobles que a la Catalunya rica i solidària .. i ho són gràcies a la anomenada solidaritat territorial… alguna cosa falla, és evident. Però aquesta sembla una informació silenciada, 

Jo crec que malgrat el govern català i partits i entitats fora del govern han fet moltes declaracions respecte al deute fiscal, respecte al desequilibri de les balances fiscals, etc (es pot compovar aquí, com a exemple) en la meva opinió no s’ha informat prou la població sobre la magnitud d’aquesta situació. Tenint en compte que hi ha diversos mètodes per calcular-ho però que sigui quin sigui l’emprat el resultat sempre és de dèficit fiscal per a Catalunya (la discrepància estaria només en una mesura major o menor, però sempre deficitària), crec que s’ha fet poca pedagogia del tema entre la pròpia població catalana i espanyla, davant les forces polítiques de l’estat. I de l’estranger. És un tema que es passa sempre per alt…
Davant la devastadora aplicació de retallades actuals que s’estan carregant tot el sistema de serveis públics, trobo que el govern català ha fet poc ús d’aquesta informació i no ha explotat mediàticament l’evident desigualtat de tracte dels ciutadans en el territori de l’Estat espanyol respecte els serveis, prestacions i ajuts que reben. Per mi caldria una acció molt més clara i contundent, molt més eficaç mediàticament, no només com a justificació de la desafecció entre Catalunya i Espanya sinó sobretot perquè tots i cadascun dels ciutadans de l’estat coneguessin d’una forma molt més clara que existeix aquesta situació, aquestes desigualtats, i que alguns ciutadans són víctimes d’aquesta mena de robatori a nivell estatal, d’aquest repartiment totalment injust que converteix una cosa que hauria de ser boba – compensació solidària – en una nova font de desigualtats on uns hi surten guanyant molt en perjudici d’altres, que hi perden sempre.
M’agradaria hi hagués prou informació i conscienciació perquè tots plegats quan vegéssim o escoltéssim les queixes dels polítics catalans lsobre aquest tema, sentíssim que és una defensa dels drets ciutadans bàsics.  

En no fer-ho, en no fer-ho de forma contundent – govern i oposició – (Interessant, en aquest sentit, la reflexió que podeu llegir aquí, denunciar l’espoli fiscal és poc d’esquerres?,  la sensació d’un gran nombre de població catalana és que respecte les retallades de drets bàsics la Generalitat és tan o molt més culpable que el govern de l’estat. I comprovar que estem pitjor que a altres zones de l’estat fa recaure sobre la Generalitat la responsabilitat d”una suposada mala gestió molt més greu que la que li correspòn, de molt més ampli abast que les pròpies decisons (sovint nefastes, no estic pas justificant la política de retallades!). Us imagineu si el govern s’hagués plantat i hagués decidit no retallar en serveis públics com a mesura de denúncia de l’espoli fiscal? Si el deute fiscal no és present majoritàriament en la ment de la població en el dia a dia, i quan s’apuja la T10, quan es viu en la pròpia salut l’impacte de la retallada en sanitat, o de la reducció de les beques menjador, o de la plantilla a les escoles, la paga extra dels funcionaris (que a l’estat sí han cobrat) o qualsevol altra pèrdua de l’estat del benestar, no es relaciona directament amb aquesta mala compensació de les balances fiscals, la conclusió és que aquí ens en sortim pitjor que als altres llocs, i la Generalitat es converteix en la primera culpable. Que la independència estigui a l’horitzó immediat com a solució definitiva a tot plegat no exclou, des del meu punt de vista, la necessitat de seguir denunciant i d’una forma ben clara el maltracte fiscal. Com no ho exclou el fet que algunes mesures de retallades socials es podrien dur a terme igualment per iodeologia del partit al govern. Una cosa no treu l’latra, i em sembla una mala opció que des dels moviments crítics amb la gestió que l’administració pública fa de la crisi no es denunciï també aquest greuge que acaba essent nova causa de desigualtats.