miozz mirades

Diu que el monarca espanyol, el Sr. Juan Carlos de Borbón, avui “treballarà com fa habitualment” però que la casa reial limitarà els actes, que farà serveis mínims per mostrar neutralitat davant la vaga. Tenint en compte que el seu sou també ha “patit una retallada” – del 7 al 9% – es podria pensar en un seguiment voluntari de la convocatòria, però sembla que no és el cas…
(segueix)
A la classe magistral sobre la crisi econòmica que imparteix Arcadi Oliveras i que vaig tenir el gust d’escoltar fa uns mesos (ho podeu veure aquí), va sortir el tema de les forquilles salarials, i els exemplars models econòmics que són, en aquest sentit, les cooperatives.

El
sou del rei s’emporta dels pressupost públic – dels nostres diners – 9
milions d’euros l’any, que comparat amb el sou mínim interprofessional
de 8.866 euros (comptant una anualitat de 14 mesos) o amb les pensions
no contributives, tres vegades més baixes, ens situen ,en el cas real, a
una proporció de 1 x 1000 de
forquilla salarial a l’estat… (al pdf adjunt podeu trobar tota la informació sobre salaris mínims i pensions).

I encara el seu cas no seria el més encandalós. Perquè aquí estem parlant, com en el cas de l’exèrcit, de diner públic destinat a mantenir estructures anacròniques que no té cap sentit que un govern progressista engreixi. Però és que a banda d’aquest llast immoral, arrosseguem immoralitats encara més punyents: els sous hiper inflats dels directius financers, dels polítics i alts càrrecs d’empreses, sovint amb diner públic pel mig; i després tenim els dels esportistes d’èlit, estrelles artístiques… per què no e sposa un sostre a la creació de grans fortunes?

No sé si a l’hora de calcular la
mitjana salarial catalana es té en compte tothom, perquè si al costat
del sou mínim s’hi suma el dels directius de la banca,
per exemple, llavors surten notícies tan espectaculars i falses com
aquella en què se situa el sou dels catalans com el 4t més alt de
l’estat (ho podeu veure aquí!)

Jo m’he sumat a la vaga perquè d’alguna manera
he d’expressar el meu rebuig a la crisi i a la seva gestió, però no és una decisió còmoda: crec que els sindicats en general estan fallant molt a la població. Pel que afecta al tema de les forquilles salarials, encara
no he vist cap sindicat ni partit que inclogui en les seves
reivindicacions prioritàries la necessària retallada de diferències en
aquesta, quan és un dels pilars de la desigualtat social. Hauria de ser una prioritat aconseguir que no hi hagi un abisme tan monumental
entre el sou de qui cobra més i el sou de qui cobra menys. I, en cas que es mantinguin diferències, equilibrar-les amb una política d’impostos i prestacions adaptada als ingressos reals. Somnio truites? Els cooperativistes bé que ho aconsegueixen, perquè no s’implanta aquest exemple a gran escala, en un necessari exercici de responsabilitat?

Sobre la vaga i la crisi, us recomano aquest article de l’Oriol Lladó.