badalona al mapa?
De vegades penso que ens aferrem al nostre lluminós passat romà perquè és l’única època de la nostra història en què la gran Barcelona no ens feia ombra. Llavors, de fet, la petita colònia Barcino tot just creixia. Avui, en canvi, ni tan sols una capitalitat cultural que havia de projectar-nos aconsegueix que l’espectacular i ben pregonat inici de festes tingui relleu en la premsa i TV que edita i controla la Capital, la que de debò mana. (segueix)
Amb els meus amics de les VOPB, les Viles Ocupades del Pla de Barcelona, que és un equip de cantadors de cançó improvisada molt engrescat, fem broma sobre si Badalona és o no una vila ocupada, ells diuen que de moment és PRE OCUPADA…,
I en moments com els d’avui, que la meva autoestima ciutadana se sent ferida pel poc cas que ens fan els mitjans més populars en comparació amb el molt que ens en fan quan les notícies són dolentes (evidentment hi ha excepcions, i EL PUNT ens treu a portada), em ve a la memòria aquell debat insòlit que un soci lletraferit portava a les assemblees de l’Associació de Veïns del Centre de fa mitja dotzena d’anys: si a Badalona li convenia més seguir mantenint la identitat independent, o annexionar-se a Barcelona i ser un Districte, vist el llast de la crisi identitària local, i dels eterns problemes d’una administració que mai acaba de sortir-se’n…
A mi el debat em semblava insòlit, però vet aquí que fa pocs mesos que, fent una recerca per documentar les preguntes que he aportat al Joc de Badalona, vaig descobrir detalls del debat que aquest tema havia suscitat entre la població badalonina a finals del segle XIX, quan s‘annexionaven les vil·les de Gràcia, Sants, Sant Andreu, Sant Martí…
Així doncs. hi va haver un moment de la història en que ens ho vam plantejar… Fa molts anys que escolto aquest discurs de com fer-ho per posar Badalona al mapa, per fer que les propostes culturals engresquin a gent de fora, que vinguin turistes, visitants, que la ciutat sigui coneguda i reconeguda, que els nostres veïns metropolitans s’adonin que tenim molt per oferir… Fa pocs dies, de fet, teníem una discreta bona mostra de com això, en realitat, és possible. Ja ho estem fent. Amb el Blues&Ritmes, per exemple. O amb el Festival de Màgia i els FIlmets.
Al Blues&Ritmes L’AVUI hi dedicava aquest article. Una iniciativa seriosa, innovadora, perssistent… potser es tracta d’això, de treballar molt, de posar-hi creativitat intel·ligent, d’innovar, de saber oferir productes que interessin a un públic disposat a desplaçar-se . En tenim alguns de detectats d’aquests “productes”, potser només es tracta de consolidar-los i projectar-los adequadament. Comptant que essent veïns de la Gran i absorvent Barcelona, per més que siguem la 3a ciutat catalana, sempre ens serà difícil destacar. Per això més valdria no perdre massa temps, energies ni diners en actes fets expressament per lluir: igualment no ens en fan cas, i ens hipotequen…