miozz mirades

Com cada tardor, arriba la cita amb l’Associació Festa Nacional dels Països Catalans per conèixer una mica més el territori proper, les seves fonts i viaranys, els seus paisatges peri-urbans i els més frondosos. (segueix)

Com cada any veurem com estan els cirerers d’arboç, si les nostres cireres de pastor ja maduren o encara els falta una mica per estar al punt. M’hi vaig inscriure ràpid, per no quedar-me sense plaça: és una cita molt esperada! He pujat a escoltar la sortida, un recorregut poètic per l’itinerari, a càrrec de l’incombustible pou de saviesa popular i toponímica, en Jaume Sellarés. Però no tinc elecció, malgrat els propòsits: abans de començar a caminar els 14 Km d’avui, els meus genolls ja han fet figa: massa hores, ahir, de peu dret, i massa humitat en el dia; llàstima! Faig fàcil la broma: que ja tens una edat! Però res d’això, la caminada acull gent molt més gran, i gent molt petita. No és un caminar complicat. Miro el grup com s’enfila camí amunt, i a baix a mar el sol com treu el cap per guaitar-los: també sel’s mira! Hauré de cuidar  aquests genolls, o estar més en forma, que de tot n’hi ha una mica.