aprendre i comprometre’s, civisme proactiu (I)
APRENDRE I COMPROMETRE’S, CIVISME PROACTIU (I)
Hi ha moltes maneres d’educar, ja se sap. Diferents teories, diferents escales de prioritats. Però per sort hi ha grans experts en la matèria – la pedagogia és una bona ciència – que ajuden a posar llum en aquesta transcendent tasca que determina com han de ser i/o són educades generacions senceres d’infants i joves a tot el món. L’any 1996 la UNESCO va fer públic l’informe encarregat i coordinat per Jacques Delors sobre com havia de ser l’educació al segle XXI, i aquest informe, amb la definició dels quatre pilars bàsics de l’educació – SER, CONVIURE, CONÈIXER i FER – ha servit i seguirà servint de guia per enfocar l’horitzó dels sistemes educatius més moderns i exigents a tot el món, convertit la idea d’èxit educatiu en un conjunt que inclou l’èxit com a persona, l’èxit com a ésser social, l’èxit acadèmic i l’èxit laboral.
Avui vull començar una sèrie d’articles per fer conèixer algunes pràctiques educatives innovadores i de gran rellevància pel que fa a l’educació dels nostres joves en aquesta línia, i concretament en l’àmbit del ser i conviure, en la responsabilització com a ciutadans i ciutadanes en el que podríem anomenar civisme proactiu. Unes pràctiques poc conegudes que contenen una gran força transformadora en l’àmbit del creixement personal i social i que aposten per un concepte de civisme força oposat al que s’impulsa sovint des de molts ajuntaments, inclòs el de Badalona. Així com les administracions acostumen a posar l’accent del civisme en les sancions que cal aplicar al comportament ciutadà, en el cas que aquí es planteja l’accent es posa en la interiorització dels valors socials i ciutadans a partir de pràctiques de compromís participatiu en iniciatives solidàries comunitàries.
Es tracta d’una metodologia molt eficaç on els joves aprenen al mateix temps que estan desenvolupant el sentit crític per analitzar les necessitats socials, alhora que es comprometen fent tasques reals de servei a la comunitat, donant resposta a les necessitats. S’experimenta un autèntic compromís cívic, per petit que sigui. I una major sensibilització i maduresa alhora d’analitzar la complexitat de la realitat social de l’entorn. Una bona oportunitat per ajudar als joves a desenvolupar un autèntic sentit de ciutadania compromesa, entre altres beneficis. La metodologia, molt estesa en altres països, aquí s’ha anomenat “Aprenentatge i Servei”, i encara que poc coneguda, és present a molts centres educatius de Badalona. Aquest curs s’ha posat en marxa un Grup de Treball, coordinat pels Serveis Educatius de la ciutat, que està fent aflorar una gran quantitat d’iniciatives que crec que és bo fer conèixer fora de l’àmbit estrictament escolar. Us hi espero!