Les primeres 48 hores. Dos dies i no em se a venir. Que ha estat?. Un ou o una gallina?. Per molt que em trontollo el cap, no entenc res.

Vivim on vivim i venim d’on venim. Som d’aquí i fem arrels. Plantem un arbre que volem veure crèixer. Si tot ha estat en el seu ordre cronològic. Que ha fallat?. Ha estat l’ou o ha estat la gallina?. És un dilema, tot plegat. Ja ho sé que les gallines ponen ous i dels ous surten les gallines. Fins aquí encara arribo. Però per molt que dono voltes a la forma arrodonida de l’ou, no en se que dir. Grans filòsofs han treballat aquesta temática i les conclusions han estat molt diverses.

El mateix Aristòtil va concloure que l’ou i la gallina han existit sempre i que sempre han estat al cabàs. En Stephen Hawking també va dir la seva, en Hawking opina que va estar primer la gallina. I si tan llestos tenim a classe, ara que l’ou i la gallina han estat els més escollits. Que farem?. Qui s’emportarà l’ou. La gallina o El pollastre?.

I ara tindrem el primer problema. Si només tenim un corral. Que farem amb tant gall?. La tia Pepa fa temps que va marxar del poble perquè deia que els galls ho embrutaven tot i no podem comptar amb ella per a fer un bon caldo. Així que, entre l’ou, la gallina, el pollastre i el gall. Tindrem pollets qualsevol dia.

Música que no falti. Entre el kikiriki, el clo-clo, el cocó i algún cacareig matiné, ens esperen quatre anys empollastrats i això encara no ha començat. De moment, caldrà treure el pols del corral per a muntar un bon galliner, que dintre d’un parell de setmanes segur que ens trobem un ou a la cadira.

Temps al temps.