miozz mirades

Sempre hi ha la dicció d’una paraula per millorar, una lletra per repassar, una entonació per interioritzar; sempre hi ha un ritme que s’escapa, un temps que es descompassa, una cançó que es resisteix… la proximitat d’un concert només és l’excusa, o l’estímul per dedicar-se una bona estona a estudiar. I a gaudir-ne. Avui el dia acompanya per fer-ho inhalant relaxadament l’esperit de les pròpies pregàries cantades.
El concert és avui, a 3 quarts de 9 del vespre, juguem a casa, a l’església de Santa Maria (Badalona). Entrada lliure. Repetirem repertori, i vestuari: el mateix concert que a la Sagrada Família, aquell que va ser tan sentit!. Encara que mai hi ha dos concerts idèntics. Les cançons només sonen idèntiques quan s’escolten des del disc, bé el CD, que, per cert, avui es presenta en públic.
O potser tampoc hi sonen d’idèntiques, perquè l’escolta també és canviant…
En tot cas, és el meu primer concert com a Contralt, en aquesta represa de curs. Un repte que m’afalaga. Els Tenors em van donar el temps i la seguretat imprescindible perquè la meva veu busqués el seu lloc. I les classes de cant, la tècnica per entrenar la musculatura, la respiració, el diafragma… per empényer la veu cap a buscar el seu lloc… I sembla que sí, que el va trobant i esquiva la malformació a les cordes!!! Així que aquest concert de vespre de diumenge és la cara del meu nou repte: cantar amb les Contralts i arribar a fer-ho com una més. Gràcies!